dimecres, 23 de setembre del 2009

Més enllà de la Cançó hi ha un Problema Reial

Des de Joves d'Esquerra de Menorca - Esquerra Unida ens agradaria fer una petita reflexió a tot el que s'ha dit durant aquests dies sobre la cançó dels “Sonadors de son Camaró”, el cantant dels quals a més és el Regidor de festes i educació del Ajuntament de Maó. Entenem que un regidor és una persona, que abans de ser regidor ja tenia una vida i unes aficions, un pensament polític i una manera de fer gresca.

Estem sorpresos per la repercussió política que ha tingut una cançó popular, donat que aquesta fa més de 10 anys que és canta i és coneguda per gran part de la població menorquina. Entenem que no és estrany que alguns mitjans de comunicació es facin reso de d'aquesta qüestió, donat que cada vegada una major part de la ciutadania demana una consulta democràtica sobre el model d'estat.

Des de Joves d'Esquerra de Menorca podem no compartir el contingut de la cançó, donat que entenem que la desqualificació personal i el insult mai és una línia de fer política, tot i que està clar que s’ha tret totalment de context. Però de la mateixa manera entenem que si una persona o família ha decidit viure a costa de tota la ciutadania sense haver presentat mai cap mèrit, tan sols el nomenament directe per un dictador, ha d'estar preparada al menys per a les bromes, crítiques i paròdies populars, que és el que és en realitat la lletra de la cançó. Si la protagonista d'aquesta cançó hagués estat, per exemple, altres tipus de personatges públics hagués tingut aquesta repercussió.

Finalment la nostra organització no te cap dubte de que aquestos “problemes” desapareixerien si hi hagués la voluntat política de construir una autentica democràcia en la qual no hi hagués cap representant del poble espanyol, tampoc el Cap d’Estat, que no hagués estat prèviament eligt pels ciutadans i ciutadanes com sí passa amb la resta de representants institucionals. Si així fos veuríem com les opinions passarien de la cançó i del fals escàndol a la política i la població.

Joves d’Esquerra de Menorca – Esquerra Unida

Maó, 23 de setembre de 2009

divendres, 11 de setembre del 2009

Setembre

Desprès d'un estiu sense internet (i quin estiu!!!!) al tornar de la festa del PCE, rependre aquest espai que també ha estat de vacances...

Ens veiem a Cordoba, i si no vas a Cordoba i estàs per Balears no et perdis la Festa de l'Esquerra!

Salut i República!

divendres, 10 de juliol del 2009

LA VIDA DEBERÍA SER AL REVÉS!!!

SE DEBERÍA EMPEZAR MURIENDO Y ASÍ ESE TRAUMA ESTÁ SUPERADO.
LUEGO TE DESPIERTAS EN UNA RESIDENCIA MEJORANDO DÍA A DÍA. DESPUÉS TE ECHAN DE LA RESIDENCIA PORQUE ESTÁS BIEN Y LO PRIMERO QUE HACES ES COBRAR TU PENSIÓN.
LUEGO EN TU PRIMER DÍA DE TRABAJO TE DAN UN RELOJ DE ORO.
TRABAJAS 40 AÑOS HASTA QUE SEAS BASTANTE JOVEN COMO PARA DISFRUTAR DEL RETIRO DE LA VIDA LABORAL.
ENTONCES VAS DE FIESTA EN FIESTA, BEBES, PRACTICAS EL SEXO Y TE PREPARAS PARA EMPEZAR A ESTUDIAR.
LUEGO EMPIEZAS EL COLE, JUGANDO CON TUS AMIGOS, SIN NINGÚN TIPO DE OBLIGACIÓN, HASTA QUE SEAS BEBÉ. Y LOS ÚLTIMOS 9 MESES TE PASAS FLOTANDO TRANQUILO, CON CALEFACCIÓN CENTRAL, ROOM SERVICE ETC…
Y AL FINAL ABANDONAS ESTE MUNDO EN UN ORGASMO.

QUINO
(CREADOR DE MAFALDA)

dilluns, 29 de juny del 2009

TransMariBolleras también somos clase obrera


La vida segueix…costa… però segueix… Així que aquí vos deix el manifest fet pels companys i companyes de l’"Área de Libertades Sexuales IU-CM".

CON PRECARIEDAD NO HAY IGUALDAD
TransMariBolleras también somos clase obrera


Un colectivo que necesita explicarse para ser respetado es un colectivo llamado a revolucionarse, a propagar el compromiso con la libertad y la emancipación propia y del conjunto de la Humanidad. Son palabras grandilocuentes, pero no dejan de retratar perfectamente la realidad de la lucha de lesbianas, gays, transexuales y bisexuales a lo largo de tantas décadas. Hoy, 28 de junio de 2009, son palabras que cobran especial sentido, en el contexto de la mayor crisis económica mundial desde 1929.

Celebramos este año el Día del Orgullo y la Liberación de Lesbianas, Gays, Transexuales y Bisexuales recordando que las personas LGTB también son, también somos, becarios precarios, teleoperadoras que sobreviven por debajo del mileurismo, estudiantes de un sistema educativo público que se desmantela y nos invisibiliza, víctimas de la codicia especulativa condenadas a hipotecas de por vida, paradas sin subsidio, inmigrantes sin derechos. Y más aún: que las personas LGTB somos especialmente vulnerables a las situaciones de precariedad por la losa de discriminación que soportamos, derivada de nuestra orientación sexual o identidad de género.

No es casual ni anecdótico que quienes han promovido un modelo económico insostenible y quieren salir de la crisis aplicando las mismas recetas neoliberales, sean los mismos que brindan total complicidad o apoyan expresamente la discriminación y niegan el avance de derechos a las personas LGTB. El Parlamento europeo resultante de las elecciones del 7 de junio será un laboratorio de políticas regresivas contra los derechos sociales y civiles que la izquierda europea política, sindical y social hemos ido conquistando con tanto esfuerzo y lucha desde el siglo XIX.

No podemos quedarnos de brazos cruzados. Tenemos que plantar cara en la protesta y en la propuesta. Debemos recordar las múltiples discriminaciones cotidianas que las personas LGTB sufrimos, por el mero hecho de serlo, en la calle, en el trabajo, en la familia, en la escuela. Debemos subrayar que la igualdad formal que disfrutamos ni ha caído del cielo ni es suficiente. Debemos reaccionar ante cualquier intento de retroceso social y ante los recortes en las políticas de igualdad con la excusa de la crisis: frente al opaco anteproyecto de Ley de Igualdad de Trato que está preparando el Gobierno central, apostamos por una Ley Integral contra la Discriminación por Orientación Sexual e Identidad de Género valiente y garantista con una memoria económica digna. Debemos exigir que la austeridad empiece por retirar cualquier euro del erario público de las manos de aquellas instituciones LGTB-fóbicas, empezando por la Iglesia católica.

Debemos proclamar que el neoliberalismo no está en crisis, sino que es la crisis misma, y que no renunciamos a vivir en un mundo verdaderamente justo, libre e igualitario.

Izquierda Unida quiere que el espíritu arcoiris se extienda en forma de alegría rebelde y combativa. Hay más motivos que nunca para celebrar el Orgullo de nuestra lucha y para trabajar por la Liberación de todas y todos. Porque "Con precariedad no hay igualdad", porque


"TransMariBolleras también somos clase obrera"

¡VIVA EL 28 DE JUNIO!

dijous, 25 de juny del 2009

Simplement llàgrimes pel Jordi Francolí.


Així et recordo, tocant a la meva habitació…


Just fa un any… just fa un any estàvem junts, tu tocant a la meva habitació i jo… tonta de mi, al saló intentant arreglar una cosa que no tenia arreglo, i que tu em deies que no en tenia, i que era millor així i tenies tanta raó i jo, entre tant, deixant-te passar… i has passat i has marxat i has marxat per sempre i no m’ho crec, i no soc capaç d’esborrar el teu número de telèfon… i no puc deixar de pensar en les trucades fetes i en les que no vaig fer, amb el missatges enviats i amb els que no vam enviar… amb el temps que he perdut, i que té perdut…


I se que tu també pensaves en mi, m’ho va dir n’Annabel, i que tenies pensat enviar-me un missatget per Sant Joan, i jo també anava a fer-ho… jo el tenia preparat quan me van dir que ja no hi eres…i estic trista, estic molt trista, mai saps com t’afectarà la marxa d’algú, però la teva m’ha deixat buida, hi ha un buit que ningú podrà omplir… et trobo a faltar, et trobava a faltar i no t’ho vaig dir… i avui t’ho dic, perquè se que allà on estiguis, coneixent-te, se que no mos deixaràs…


Fins prest Jordi….fins aviat… i no soc capaç de deixar d’escriure, perquè vull seguir parlant amb tu… i se que seguiré fent-ho…


Les gràcies al teu colega, al que li he agafat la foto de préstec… així et recordaré… el teu somriure, les teves paraules, les teves abraçades sempre m’acompanyaran…

dijous, 11 de juny del 2009

Valoració Eleccions Europees

Aquí vos deix sa valoració que ha fet la comissió executiva d’Esquerra de Menorca de les passades eleccions al parlament europeu

La Comissió Executiva en la reunió celebrada aquest dilluns vespre ha realitzat una valoració més tranquil•la i detallada dels resultats de les Eleccions al Parlament Europeu del passat diumenge, i de la qual us fem un resum.

A) La primera i més important conclusió te a veure a nivell global d’Europa, i per tant és crítica i negativa atès del baixissim nivell de participació que s’ha produït en tots els països de la Unió Europea, amb una mitja que no arriba al 43 %, però amb puntes negatives entorn del 20 % en varis estats (Eslovàquia, Rep. Txeca, etc.). Per tant es tracta d’una mala notícia per a la democràcia i la demostració clara que com Europa dona l’esquena als ciutadans, la resposta dels ciutadans és donar l’esquena a Europa. Quan més crisi patim la resposta ciutadana és més resignació, més conformisme, menys queixa. Els ciutadans no confien en la classe política europea per a que els resolgui els problemes i per tant decideixen conscientment no votar, i els que voten s’inclinen per partits de dreta o inclòs d’extrema dreta xenòfoba i populista. Per tant la conclusió és clara, aquest Parlament és legítim però te poca legitimitat i credibilitat.

B) A nivell nacional la cosa no és molt millor, un 46 % de participació, amb una campanya electoral a nivell de mitjans de comunicació totalment en clau bipartidista, amb una nul•la feina pedagògica per part, sobretot, dels candidats dels partits grans, limitant-se a desqualificar-se amb qüestions de caràcter domèstic i desincentivant la participació. Ja en clau més partidista com a IU i Iniciativa per Catalunya Verds, ens hem de mostrar satisfets amb els resultats obtinguts, repetir dos Eurodiputats amb les condicions desfavorables com són per exemple, la reducció de 54 a 50 el numero a elegir, la desmobilització del vot d’esquerra davant la crisi, una campanya amb pocs recursos i sense sortida pràcticament als mitjans de comunicació, etc., doncs és de valorar. També hem de recordar que les darreres enquestes només donaven 1 diputat. Creiem que hagués estat injust que dos dels diputats més feiners, segons les pròpies fonts del Parlament Europeu, no haguessin sortit.

C) En clau exclusivament menorquina, la participació a Menorca ha sofert un nou retrocés al passar del 37 al 34.5 %, i compartim, conjuntament amb Eivissa i Ceuta, "l’honor" de ser els coers de tota Espanya en record d’abstenció. Tot açò ens hauria de fer reflexionar a totes les forces polítiques de l’illa, inclòs aquelles que celebraven festes de victòria, festes per celebrar que ?, la participació ciutadana ?, la falta de fe en la classe política ?, Recordem que a Menorca els dos partits majoritaris han perdut vots respecte de 2004.
I en clau ja d’Esquerra de Menorca evidentment estem satisfets perquè noltros, a diferència d’altres forces, sí que hem obtingut més vots que fa 4 anys, vots que suposen un 17.30 % més que en 2004. No farem d’aquesta dada positiva cap valoració triomfalista perquè creiem que quan la participació és tan baixa no es poden extreure grans conclusions, però si tenim en compte les dificultats que patim una força petita com la nostra, amb pocs mitjans, a vegades silenciats a nivell informatiu, doncs estem prou satisfets. Ens consolidam com a tercera força política, al manco en les dues darreres eleccions hagudes, Generals i Europees, i tenim un vot estable a l’alça .

Maó, 8 de juny de 2009
La Comissió Executiva


Cal a dir que aquestes conclusions han estat enviades als mitjans de comunicació que, seguint amb la seva línia, ens han fet boicot…..

dilluns, 8 de juny del 2009

El dia desprès del dia D.



Estic contenta, hi ha gent que diu que estar contenta per aquests resultats és de mediocres… que voleu que vos digui! Hem frenat la baixada que anàvem patint de fa uns anys, i havent baixat el número d’eurodiputats i erurodiputades que li toquen a espanya, nosaltres ens quedem com estàvem, 2 eurodiputats i seguim sent la tercera força política de tot l’estat! No està gens malament, podem estar contentes i contents!

I a Menorca… estic que me surt!!! Hem pujat un 0,8% envers les darreres eleccions Europees, tot i haver més abstenció, hem pujat a tots els pobles, excepte des Migjorn. Tenim el millor resultat de les Illes, i aquests resultats, tot i la campanya modesta que hem fet, comparant amb els grans partits, i els boicots que ens han fet alguns mitjans, com per exemple, la televisió menorquina, que va convidar a PP, PSOE, UPYD (????) i a Ume, té nassos!

Així que IU està ben viva! Resistim! I anem a per més!

Gràcies a totes les persones que han dipositat la seva confiança amb nosaltres! Moltes gràcies i a seguir treballant. Crisis de dretes, solucions d’esquerres!

A por ellos IU, a por ellos IU, a por ellos IU, a por ellos IIIIIIIII UUUUUUU!!!!

dimarts, 2 de juny del 2009

Votar a Esquerra Unida, perquè?

Jo votaré a Esquerra Unida: L’Esquerra, perquè?

10 RAZONES PARA VOTAR A IZQUIERDA UNIDA

1) Porque los que siempre han luchado con coherencia por la defensa de la mayoría social trabajadora y de sus intereses merecen tu confianza y tu voto.
2) Porque no merecen "una última oportunidad" los que siempre nos hacen lo mismo: predican con palabras de izquierda pero siempre se equivocan por la derecha.
3) Para garantizar una salida por la izquierda a la crisis económica en España, castigando las políticas conservadoras del Gobierno y las alternativas retrogradas del PP.
4) Porque el mejor modo de parar a la derecha amenazante y clasista es darle la confianza a la gente consecuente de la izquierda, que planteamos alternativas a las políticas conservadoras.
5) Porque en esta ocasión todos los votos cuentan y tienen el mismo valor.
6) Porque esta crisis ha demostrado que si se quiere se puede y nosotros y nosotras defendemos que se puede mejorar los servicios públicos, la educación, la sanidad y las políticas sociales, y que hay recursos para eso.
7) Porque las soluciones de izquierdas pasan por Europa. La salida de la crisis pasa por una Europa social y de derechos y por la intervención de la economía para impulsar un nuevo modelo de desarrollo.
8) Para democratizar la Unión Europa, convirtiendo el Parlamento Europeo en una verdadera cámara legislativa y reforzando la participación de la ciudadanía a través de referéndums vinculantes.
9) Para garantizar el acceso de todos y todas a la educación superior y parar la privatización de la universidad que se oculta tras el Proceso de Bolonia.
Poque, por todo esto, cuando España asuma la Presidencia de la UE en 2010, impulsaremos un Pacto por el empleo, el reparto de la riqueza, el rescate de los sectores estratégicos de la economía, la reforma fiscal progresiva y la democratización de la UE.

Entre d‘altres mil raons!!!! Vota! Tens molt a dir!!!

dijous, 28 de maig del 2009

diumenge, 24 de maig del 2009

dimecres, 13 de maig del 2009

Dones, joves i amb capacitat de decisió!

Açò ho vaig enviar ahir als diaris insulars i per ara no ha sortit… que hi farem! Ja sabem a quin món vivim, no?

Molt s’està xerrant de les mesures que podem tenir les dones a l’abast per decidir quan i en quines condicions volem exercir el nostre dret de ser mares.
El ser mare no és una decisió que és pugui prendre a la lleugera, així que les i les Joves d’Esquerra de Menorca- Esquerra Unida aplaudim totes les mesures que des del govern central es vagin prenent per tal de dotar d’eines a les dones a l’hora de prendre decisions. Sempre hi ha matisos però aquest és un altre debat.
Ara parlem de la píndola del dia desprès, ahir xerràvem del I.V.E ( interrupció voluntària del embaràs). I hi ha reaccions de tots els colors. Les i els Joves d’EM-EU, venim d’acord amb tot allò que sigui donar passes en la independència de la dona. Entenem que aquestes eines ajuden a la dona a l’hora de prendre decions sobre el seu cos i de quan i com vol ser mare.
Entenem que per a una dona la decisió de interrompé l’embaràs de manera voluntària o prendre’s una bomba d’hormones, com pot ser la píndola del dia desprès, ha de ser la darrera opció perquè no son experiències agradables.
Es per aquest motiu que les i els Joves d’EM-EU defensem amb veu ben alta que el camp a treballar és de la prevenció mitjançant l’educació afectiva-sexual. Entenem que sense educació no hi pot haver prevenció per açò veiem de vital importància que l’educació afectiva-sexual sigui inclosa dintre el currículum escolar. Que es treballi dins l’educació formal però sense oblidar l’educació no formal.
Mesures com la píndola del dia desprès la veiem amb bons ulls, donat que és una eina per a que les dones puguin decidir. Però exigim treballar la base, es a dir que els anticonceptius siguin gratuïts i estiguin al abast del jovent. Que hi hagi maquines dispensadores de preservatius per allà on es mou la joventut no és una provocació, ni un reclam a que practiquin sexe, és dóna’ls-hi mitjans per a prevenir.
Si hi ha prevenció no hi haurà debats estèrils. I sempre, per damunt de tot està la capacitat que tenim les dones per a decidir que fer amb les nostres vides.

Verònica Melià
Coordinadora dels i les Joves d’EM-EU

dilluns, 11 de maig del 2009

Al·lucina!

Anem a veure! Si unes jornades es diuen "emporderamiento y liderazgo de la mujer" , vosaltres que enteneu? Que son unes jornades per dones i homes o unes jornades només per dones?

Pot ser estic equivocada…però ho entenc com només per a dones, un espai on les dones puguin treballar les seves habilitats, i les seves eines per moure’s dins aquest món on el patriarcat està al ordre del dia, encara que s’han fet passes, queda molt, però molt per fer.

Idò, resulta que el CJE ( Consejo de la Juventud de españa) no ho veu així, desprès de que la nostra companya Rosana Montalban, inicies aquest espai exclusiu per a dones, la nova comissió permanent s encarregat de fer-les mixtes, i a més a criticar les anteriors davant de totes les entitats, és mes! Va atacar de forma clara a Izquierda Unida.

Me sembla de molt mal gust fer atacs personals, davant de totes les entitats. Denota falta de democràcia i falta de respecte cap a les entitats que formen el CJE. I que sense aquestes el CJE no existiria.

Be, al final les jornades queden mixtes, ja trobarem altres llocs on treballar la soritat entre les dones, ara la petició es canviar el nom. La paraula empoderament és nostre i no hem de deixar que mos la trepitgin!

Soritat companyes!

dilluns, 4 de maig del 2009

Satisfeta

Un dia et despertes i veus que les injustícies et toquen més prop que mai, que estàs a una entitat, on per culpa del govern els treballadors de la mateixa no poden cobrar. I penses… Ens estem tornant bojos?!

Et reuneixes amb totes les entitats, et quedes satisfeta de la convocatòria perquè ha gaire be vingut tothom! Menys l’entitat juvenil de la conselleria afectada, clar! Pot ser molt dur haver-te de donar la raó…

Satisfeta dels acords, satisfeta de la reacció de la comissió permanent, si, satisfeta. Ara falta veure cap on anirem i si tothom farà el que hem acordat o algú te més paraules que activitats, per ara tothom té el vot de confiança.

Satisfeta per la resta del cap de setmana, satisfeta de la nova gent coneguda i de veure sortir a la llum algunes coses que creia amagades…

Avui estic adormida, és dilluns, però començo la setmana satisfeta, intueixo que divendres la satisfacció tornarà amb més força…

dijous, 30 d’abril del 2009

Massa informació

Avui no passen les hores, fets que fan s’aturi el món, fets que fan que s’acceleri, sempre estem en un món de contradiccions, pot ser estic cansada, massa informació, tic tac, noves noticies, els porcs tenen grip, la crisis és galopant i ningú no troba la solució, perquè no agafen la grip els banquers, es clar! La grip dels porcs!

Seguim, noticies de caire personal que fan que la tristor vulgui sortir a guaitar pels ulls, moltes vegades, no entenc perquè ens compliquem, parlo amb la meva tristor, aquest no és motiu per sortir, hi ha moltes coses molt més tristes al món.

La tristor, assenteix, va a plorar pels i les morts i mortes de gana, per les guerres injustes per les famílies obreres que es veuen ofegades i no veuen llum, la meva tristor allà te un lloc on estar…

De sobte intenta sortir a la llum l’odi. No, odi, aquí, avui no es el teu lloc, lo personal no es pot odiar. Parlem, i decidim que anirà al lloc dels banquers, dels partits que promouen el bipartidisme, de les injustícies i dels i les polítics i polítiques que fan mala gestió… l’odi està ben entretingut.

L’amor avui no dona senyals de vida, però se que hi és, perquè si no sortiria la indignació. L’amor sempre hi és, el que passa és que es el més feble de tots, normalment tots els altres sentiments el protegeixen, van de la ma, darrerament no s’atreveix a sortir sol, encara que temps enrera ho va fer. Avui qui li dona la ma, es la incomprensió i la indignació. Avui és sent incomprès i està indignat, un sentiment ve donat per l’altre.

Parlo amb els tres, i li dic a la indignació que vagi a fer companyia a l’odi i a la incomprensió que faci el mateix amb la tristor…
L’amor avui queda a casa, seria bo que anés a fer una visita als altres sentiments, però avui, decidim descansar.. quedar-nos com estem, avui li faré companyia jo, i jo l’escoltaré… pot ser fa temps el tindria que haver escoltat… demà anirem a visitar als altres, els altres sentiments sense l’amor tampoc poden funcionar….

dimarts, 7 d’abril del 2009

Contradiccions


Rara, estranya, diferent, descol·locada…

Ahir vaig començar una nova etapa de la meva vida, una etapa desitjada, somniada, ahir vaig anar a viure sola.

I quan dic sola és sola. Des que em vaig anar a viure a Barcelona, sempre havia tingut la companyia, més o menys fidel del meu moix, en gris, i quan vaig arribar a Menorca, va començar a acompanyar-me en aquest camí que és la vida en Peque. En Peque… fidel, amorós, comprensiu, de vegades he dit que era "l’home de la meva vida"….

Ahir me vaig haver d’acomiadar dels dos, ahir va ser el dia de les contradiccions, per fi viuré sola, però m’he d’allunyar dels meus companys de viatge fins ara. On estic no puc tenir animals, a més, amb el ritme de vida que duc darrerament és molt complicat poder atendre’ls com és mereixen. Segueixo cercant casa per en Peque, una casa on l’atenguin, tinguin cura d’ell i lo més important, que em deixin anar a veure’l. Jo em seguiré fent càrrec de les despeses que generi…

Be, aquesta nit a estat una nit estranya, una nit de soledat desitjada, però també ha estat una nit d’enyorança, un despertar de vistes i sorolls impressionants, la mar, ses maresmes…però també de cercar el bon dia dels meus companys….
Per sort sempre tot està en moviment, res és estàtic, així que anirem veient per on me du ara el camí, una nova etapa, un nou temps, unes noves sensacions, però avui estic rara….

dilluns, 23 de març del 2009

La importància

Tengo el cuerpo muy mal pero una gran vida asociativa!

Aquesta és la fase de l’any! Reunions, grups de treball, jornades, vaig amunt i avall tot el dia. Si… és la meva decisió, les persones que m’envolten ho entenen… Les meves amigues i els meus amics ho entenen… Costa entendré, però ho fan.

Conec molta gent, aquesta és una de les avantatges d’anar i venir, sempre vas coneixent gent nova, puc dir que fins i tot he fet bona amistat amb alguna d’aquestes persones que he anat coneixent. Però avui vull parla de la importància, del lloc que teniu les/els meus amics i amigues de sempre. Les i els que heu vist com poc a poc he anat entrant dintre el món de la política, els i les que m’heu donat suport i m’heu escoltat, fins i tot quan les coses de les que vos xerrava vos avorrien. Vagin per davant les gràcies! Sempre!

Vos vull dir que vos trob a faltar, que hi ha molts moments on me feu falta, que quan estic fora pens, moltes vegades en vosaltres, en que feu, on estareu… si vosaltres també em trobareu a faltar…

Dir-vos que tot son etapes, i aquesta és una etapa activa a nivell associatiu, però que vosaltres, sempre, sempre, sereu molt més! Encara que ara no estigui molt activa dintre aquesta associació d’amistat, que sapigueu que els moments que passem junts/es, els valoro, els aprecio, els gaudeixo i me donen forces, fins el següent moment que puguem compartir… vos feu estimar, i me feu sentir estimada.

Moltes gràcies per estar sempre, gràcies per voler compartir amb jo aquest camí d’alts i baixos que és la vida….vos estim!

dijous, 19 de març del 2009

Que algú faci callar a l’església!!!!

Avortament, preservatius… ( la imatge està treta del diari "El público" )




Per favor!!!!! Algú li pot dir a l’església que es fiqui a fer missa i a promoure la fe i deixi de fer política?!




Es molt fort! Comparem l’avortament amb la protecció de un linx!! Estic morta des susto! No me surten les paraules, es tan fort! Es una demagògia tan gran!
Per parts!
L’anunci és pèssim! Que algú em digui quan s’avortat un bebè d’uns 6 mesos. Desprès el debat de fons sobre l’avortament… L’avortament és un pas més sobre la decisió i la responsabilitat que tenim les dones del nostre cos. Ningú més té dret a opinar sobre el que fem amb el nostre cos "Nosotras parimos, nosotras decidimos" .



El tema de l’edat… clar! Amb 16 anys no ets lo suficient madura per a decidir si avortar o no però ho ets per ser mare… Algú entén alguna cosa????? Ais! És de bojos! ( i dic bojos només, perquè aquesta entitat que és l’església es totalment patriarcal, ses monges tancades i els bisbes, capellans i demés fauna masculina fent declaracions, es que… es que…!)




I tot açò ho lliguem amb els preservatius! Per evitar els avortaments el més eficaç és la prevenció, idò! Preservatius! L’educació, donar informació sobre els mètodes anticonceptius, idò! Preservatius! PREVENCIÓ!
I va el papa i diu que els preservatius son la causa de la SIDA a sud-africa?! Més tonteries! Una rere l’altre! S’estan omplint de glòria, eh?!


Se me passa pel cap escriure tot el discurs polític sobre aquest tema però es que ho veig tan evident! I suposos que si algú llegeix això pensa més o menys igual… així que vos deix flipant en coloringus, com ho estic fent jo!

dilluns, 16 de març del 2009

No te salves

Hoy habla, mi buen amigo, Mario Bendetti por mi, el siempre encuentra las plabaras…

No te quedes inmóvil
al borde del camino
no congeles el júbilo
no quieras con desgana
no te salves ahora
ni nunca
no te salves
no te llenes de calma
no reserves del mundo
sólo un rincón tranquilo
no dejes caer los párpados
pesados como juicios
no te quedes sin labios
no te duermas sin sueño
no te pienses sin sangre
no te juzgues sin tiempo
pero si
pese a todo
no puedes evitarlo
y congelas el júbilo
y quieres con desgana
y te salvas ahora
y te llenas de calma
y reservas del mundo
sólo un rincón tranquilo
y dejas caer los párpados
pesados como juicios
y te secas sin labios
y te duermes sin sueño
y te piensas sin sangre
y te juzgas sin tiempo
y te quedas inmóvil
al borde del camino
y te salvas
entonces
no te quedes conmigo.

dimecres, 11 de març del 2009

GUAU!!!!!!!

Avui m’he trobat amb aquesta frase i me sembla genial!

"A medio mundo le gustan los perros. Y hasta el día de hoy nadie sabe que quiere decir guau.- Mafalda. Quino "

Un ésser que només diu guau i de normal, ens entenen a la perfecció amb ells/es. Cuiros…molt cuiros…

D’aquí es podem treure moltes conclusions i totes elles diferents i dispars i fins i tot alguna absurda… com poden ser…

  • Som capaços d’entendre’ns amb un ésser que parla un "idioma diferent" al nostre i tothom, arreu del món, li agrada… En canvi la defensa del català, gallec i euskera, arreu del Estat no cau gaire be… Indepes i defensors/es de la cultura propos anar a Madrid i començar a fer guau, vam si així ens fan més cas i ens donen el finançament que ens toca!
  • Si tu estàs amb el teu ca i té la lia, el renyem, el castiguem però passat un ratet, ja estem al seu costat, fent-li carícies i minosures… Si alguna persona, amic/ amiga, company o companya mos la fa… de ben segur que molts/es li guardem, o estem temps a perdonar-li o el deixem de parlar… ????????? Lògic??????? Es absurd!!! Guau, perdonem! I una disculpa amb paraules l’ignorem o ens és més difícil acceptar-la….

Algú entén?! Estem a un món de bojos i boges…. On la comunicació és la gran assignatura pendent, o potser en comptes de la comunicació l’assignatura pendent és el saber escoltar.

També hi ha persones sense ànima que maltracten als animals, els abandonen o….

Potser m’equivoco i les relacions persones/ cans, hi ha vegades que no son tan diferents a les relacions persones/persones, o…..

dilluns, 9 de març del 2009

Simple? No, complicat.

Tot és complicat… darrerament tot és complicat i quan cerquem simplificar, compliquem… que mos passa darrerament? Perquè son tan complicades les relacions entre nosaltres? On m’equivoco? O….on s’equivoquen? O no s’equivoca ningú i lo simple és complicat.

Anem fent passes, passes cap a davant i alguna reculada. Ens tornem a aixecar… seguim caminant, objectiu? Simplificar; resultat: Complicar….

Dues paraules tant diferents i lo fàcil que es passar d’una a una altre… en tenim més d’aquest tipus, amor odi, amistat enemistat… i passem d’un estat al altre sense adonar-nos…

Tornem al temps… que hi farem….

dimecres, 25 de febrer del 2009

Fer política?


Algú me vol explicar que és açò de fer política?


Tothom ho atribueix a les i els polítics, no? M’equivoc? Idò… no!!!!


Política fem totes i tots cada dia, gaire be totes les accions que realitzem son política….


Jo del que estic cansada son de les males formes de fer política, sa política pujada a "las altas esferas". Aquella política de tàctiques i estratègies, on prevalen altres interessos, interessos que res tenen a veure amb els interessos dels i les ciutadans/es.


Be, jo amb sa meva lluita, amb el meu dia a dia de fer política intent fer les coses ben fetes, ben fetes des del meu punt de vista…. Clar! No hi cap veritat absoluta, açò ho sabem. Intento que els i les joves participin activament dels moviment associatius, és important que tothom participi! És molt important que les associacions participin, diguin la seva i els partits polítics els escoltem i si es pot, duguem a terme les seves propostes.


És important que tots i totes ens escoltem… darrerament, com a membre de la comissió permanent del Cjib, m’estic adonat de la importància, de la participació. Vos dic… m’és igual el color polític, vull que esteu associats/ associades! Endavant! Formeu part. Penseu, actueu i transformeu! Deixem de costat els prejudicis, si ens unim, ens escoltem i treballem en positiu, segur que aconseguim moltes més coses.

Reflexiona, associat i revoluciona!

dilluns, 23 de febrer del 2009

Estamos aquí!

Hace poco más de una semana pasamos la asamblea d’Esquerra Unida de les Illes Bealears, no voy a hablar de cómo fue, porqué ya lo debéis saber, porque os lo he contado yo, o porque lo habéis leído en algún bloc. Si no es así, os recomiendo que leáis el bloc de Alejandro, el que busca la frase perfecta o el de David Abril, entre otros.

Simplemente voy a decir que estoy muy satisfecha del resultado….

De lo que hoy quiero hablar es del después, es decir del ahora y de lo que vendrá (tiempo, tic tac, tic, tac…). Ahora es el momento de volver a tomar la calle, de volver a alzar a la voz, y de que Esquerra Unida de les Illes Balears, diga que esta aquí. Que tenemos nuestro espacio, que estamos con todos y con todas, que estamos aquí para trabajar, para dar soluciones visibles y factibles a esta crisis galopante que nos esta ahogando, comiendo, engullendo! Estamos aquí para trabajar con todos los colectivos, para gritar "Arriba la República" y reclamar el federalismo como EL modelo de estado. Pero también estamos aquí porque nos importa el ecologismo, queremos unas islas, sostenibles, porque nos importan las mujeres, creemos en el empordaramiento y la soridad.

Estamos aquí porque nos importan las personas, porque creemos en la política, porqué sabemos que un mundo mejor es posible. Porque creemos en el socialismo de verdad! Así que… Confiamos en todos/as vosotras/os, en que creáis en nosotros y que de una manera o otra participéis en esta nueva etapa .

Estamos aquí, con las pilas cargadas, con ganas y mucha fuerza!

Salud, República y socialismo!

El tiempo sigue pasando...

El tiempo…


Últimamente me ronda por la cabeza el tiempo, los tiempos establecidos, los verbales y los no verbales…


Como saber llevar el ritmo? Como saber el ritmo de los demás? Como saber si tu ritmo esta agobiando o esta desesperando? Como saber?


Quien marca los tiempos, hay tiempos establecidos, tiempos de prudencia, tiempos… y que pasa si rompes estos tiempos, y pasas por encima de ellos, que pasa si no esperas la espera? Es prudente esperar, es prudente dar tiempo… pero… y si te desespera la espera, y necesitas saber ya? Tu tienes tu tiempo, el/ella tiene su tiempo, vosotros/as tenéis vuestro tiempo pero… Yo también tengo el mio…


Sigue pasando… tic, tac, tic, tac, tic, tac… ya veremos…. Llevando el tempo, tic, tac, tic, tac….

dijous, 5 de febrer del 2009

Tiempo...



Tiempo:

Un tiempo para nacer
y un tiempo para morir,
Un tiempo para plantar
y un tiempo para arrancar lo plantado.
Un tiempo para destruir,
y un tiempo para construir.
Un tiempo para el amor,
y un tiempo para el odio.
Un momento para callar,
y un momento para hablar...

Que es el tiempo?

Platón : "El tiempo es la imagen de la Eternidad, el tiempo es tanto una idea abstracta, como una realidad de la vida"

"El tiempo es implacable porque nunca deja fluir y todo lo que existe está sometido a su efecto". (A.Einstein)

El tictac de los relojes parece un ratón que roe el tiempo. Alphonse Allais (1855-1905) Escritor francés.

El tiempo es como un río que arrastra rápidamente todo lo que nace. Marco Aurelio Emperador romano.

El tiempo nos arrastra, nos cubre de incognitas y nos desvela otras, nos desespera la espera en el tiempo, y nos alegra cuando llega…

No sé llevar el ritmo del tiempo, lo intento, aveces me desespero, ansío el momento, otras veces me da miedo, llega, esta llegando… otras veces prefería que se parara, cuantas veces he deseado que se parará… y siguió caminando y fue devastador su paso. A veces cuando llega dices" Parecía que no llegabas!" Pero has llegado y tal cual llegaste te vas, continuas…


Tic, tac, tic, tac… Y ahora? Que me traerás ahora? Tic, tac, tic, tac…..

dimecres, 28 de gener del 2009

SOY MARAVILLOSA!


Señoras y señores,

Sepan todos y todas que soy maravillosa!

Que soy compresiva, cariñosa, simpática, inteligente y hasta monina! Que suerte tengo!!! Verdad?! Siiiiiiiiiiii!

Tengo la suerte de ser un… ibuprofeno entre las relaciones de los demás.

El porque de esta reflexión, justamente hoy?! Por nada… porque tengo tiempo, porque me he parado a mirar mi vida sentimental y… SOY MARAVILLOSA! Pero estoy sin pareja, mientras que las personas que han pasado por mi lado se van estabilizando, yo voy siendo maravillosa para que otros se estabilicen!

Además hace tiempo prometí hablar de la precariedad amorosa, pues ala! Aquí tenéis, se puede ser más precaria?

Pero… como voy a tener pareja? No tengo tiempo! La vida de multiasociada es dura y tu tiempo se va en ella. No me importa, lo he elegido yo. Pero… señores! Déjense de gilipolleces, de comer la oreja y de decir lo maravillosas y fantásticas que podemos ser, no hace falta!

Somos mujeres, independientes, inteligentes, fuertes, empoderadas, autosuficientes… no hace falta!

Simplemente seamos sinceros y sinceras, es la única petición.

Verònica Melià en representación de un numeroso grupo de mujeres "ibuprofeno"

Mafalda

Mafalda
Quanta raó!