dilluns, 23 de març del 2009

La importància

Tengo el cuerpo muy mal pero una gran vida asociativa!

Aquesta és la fase de l’any! Reunions, grups de treball, jornades, vaig amunt i avall tot el dia. Si… és la meva decisió, les persones que m’envolten ho entenen… Les meves amigues i els meus amics ho entenen… Costa entendré, però ho fan.

Conec molta gent, aquesta és una de les avantatges d’anar i venir, sempre vas coneixent gent nova, puc dir que fins i tot he fet bona amistat amb alguna d’aquestes persones que he anat coneixent. Però avui vull parla de la importància, del lloc que teniu les/els meus amics i amigues de sempre. Les i els que heu vist com poc a poc he anat entrant dintre el món de la política, els i les que m’heu donat suport i m’heu escoltat, fins i tot quan les coses de les que vos xerrava vos avorrien. Vagin per davant les gràcies! Sempre!

Vos vull dir que vos trob a faltar, que hi ha molts moments on me feu falta, que quan estic fora pens, moltes vegades en vosaltres, en que feu, on estareu… si vosaltres també em trobareu a faltar…

Dir-vos que tot son etapes, i aquesta és una etapa activa a nivell associatiu, però que vosaltres, sempre, sempre, sereu molt més! Encara que ara no estigui molt activa dintre aquesta associació d’amistat, que sapigueu que els moments que passem junts/es, els valoro, els aprecio, els gaudeixo i me donen forces, fins el següent moment que puguem compartir… vos feu estimar, i me feu sentir estimada.

Moltes gràcies per estar sempre, gràcies per voler compartir amb jo aquest camí d’alts i baixos que és la vida….vos estim!

dijous, 19 de març del 2009

Que algú faci callar a l’església!!!!

Avortament, preservatius… ( la imatge està treta del diari "El público" )




Per favor!!!!! Algú li pot dir a l’església que es fiqui a fer missa i a promoure la fe i deixi de fer política?!




Es molt fort! Comparem l’avortament amb la protecció de un linx!! Estic morta des susto! No me surten les paraules, es tan fort! Es una demagògia tan gran!
Per parts!
L’anunci és pèssim! Que algú em digui quan s’avortat un bebè d’uns 6 mesos. Desprès el debat de fons sobre l’avortament… L’avortament és un pas més sobre la decisió i la responsabilitat que tenim les dones del nostre cos. Ningú més té dret a opinar sobre el que fem amb el nostre cos "Nosotras parimos, nosotras decidimos" .



El tema de l’edat… clar! Amb 16 anys no ets lo suficient madura per a decidir si avortar o no però ho ets per ser mare… Algú entén alguna cosa????? Ais! És de bojos! ( i dic bojos només, perquè aquesta entitat que és l’església es totalment patriarcal, ses monges tancades i els bisbes, capellans i demés fauna masculina fent declaracions, es que… es que…!)




I tot açò ho lliguem amb els preservatius! Per evitar els avortaments el més eficaç és la prevenció, idò! Preservatius! L’educació, donar informació sobre els mètodes anticonceptius, idò! Preservatius! PREVENCIÓ!
I va el papa i diu que els preservatius son la causa de la SIDA a sud-africa?! Més tonteries! Una rere l’altre! S’estan omplint de glòria, eh?!


Se me passa pel cap escriure tot el discurs polític sobre aquest tema però es que ho veig tan evident! I suposos que si algú llegeix això pensa més o menys igual… així que vos deix flipant en coloringus, com ho estic fent jo!

dilluns, 16 de març del 2009

No te salves

Hoy habla, mi buen amigo, Mario Bendetti por mi, el siempre encuentra las plabaras…

No te quedes inmóvil
al borde del camino
no congeles el júbilo
no quieras con desgana
no te salves ahora
ni nunca
no te salves
no te llenes de calma
no reserves del mundo
sólo un rincón tranquilo
no dejes caer los párpados
pesados como juicios
no te quedes sin labios
no te duermas sin sueño
no te pienses sin sangre
no te juzgues sin tiempo
pero si
pese a todo
no puedes evitarlo
y congelas el júbilo
y quieres con desgana
y te salvas ahora
y te llenas de calma
y reservas del mundo
sólo un rincón tranquilo
y dejas caer los párpados
pesados como juicios
y te secas sin labios
y te duermes sin sueño
y te piensas sin sangre
y te juzgas sin tiempo
y te quedas inmóvil
al borde del camino
y te salvas
entonces
no te quedes conmigo.

dimecres, 11 de març del 2009

GUAU!!!!!!!

Avui m’he trobat amb aquesta frase i me sembla genial!

"A medio mundo le gustan los perros. Y hasta el día de hoy nadie sabe que quiere decir guau.- Mafalda. Quino "

Un ésser que només diu guau i de normal, ens entenen a la perfecció amb ells/es. Cuiros…molt cuiros…

D’aquí es podem treure moltes conclusions i totes elles diferents i dispars i fins i tot alguna absurda… com poden ser…

  • Som capaços d’entendre’ns amb un ésser que parla un "idioma diferent" al nostre i tothom, arreu del món, li agrada… En canvi la defensa del català, gallec i euskera, arreu del Estat no cau gaire be… Indepes i defensors/es de la cultura propos anar a Madrid i començar a fer guau, vam si així ens fan més cas i ens donen el finançament que ens toca!
  • Si tu estàs amb el teu ca i té la lia, el renyem, el castiguem però passat un ratet, ja estem al seu costat, fent-li carícies i minosures… Si alguna persona, amic/ amiga, company o companya mos la fa… de ben segur que molts/es li guardem, o estem temps a perdonar-li o el deixem de parlar… ????????? Lògic??????? Es absurd!!! Guau, perdonem! I una disculpa amb paraules l’ignorem o ens és més difícil acceptar-la….

Algú entén?! Estem a un món de bojos i boges…. On la comunicació és la gran assignatura pendent, o potser en comptes de la comunicació l’assignatura pendent és el saber escoltar.

També hi ha persones sense ànima que maltracten als animals, els abandonen o….

Potser m’equivoco i les relacions persones/ cans, hi ha vegades que no son tan diferents a les relacions persones/persones, o…..

dilluns, 9 de març del 2009

Simple? No, complicat.

Tot és complicat… darrerament tot és complicat i quan cerquem simplificar, compliquem… que mos passa darrerament? Perquè son tan complicades les relacions entre nosaltres? On m’equivoco? O….on s’equivoquen? O no s’equivoca ningú i lo simple és complicat.

Anem fent passes, passes cap a davant i alguna reculada. Ens tornem a aixecar… seguim caminant, objectiu? Simplificar; resultat: Complicar….

Dues paraules tant diferents i lo fàcil que es passar d’una a una altre… en tenim més d’aquest tipus, amor odi, amistat enemistat… i passem d’un estat al altre sense adonar-nos…

Tornem al temps… que hi farem….

Mafalda

Mafalda
Quanta raó!