Així et recordo, tocant a la meva habitació…
Just fa un any… just fa un any estàvem junts, tu tocant a la meva habitació i jo… tonta de mi, al saló intentant arreglar una cosa que no tenia arreglo, i que tu em deies que no en tenia, i que era millor així i tenies tanta raó i jo, entre tant, deixant-te passar… i has passat i has marxat i has marxat per sempre i no m’ho crec, i no soc capaç d’esborrar el teu número de telèfon… i no puc deixar de pensar en les trucades fetes i en les que no vaig fer, amb el missatges enviats i amb els que no vam enviar… amb el temps que he perdut, i que té perdut…
I se que tu també pensaves en mi, m’ho va dir n’Annabel, i que tenies pensat enviar-me un missatget per Sant Joan, i jo també anava a fer-ho… jo el tenia preparat quan me van dir que ja no hi eres…i estic trista, estic molt trista, mai saps com t’afectarà la marxa d’algú, però la teva m’ha deixat buida, hi ha un buit que ningú podrà omplir… et trobo a faltar, et trobava a faltar i no t’ho vaig dir… i avui t’ho dic, perquè se que allà on estiguis, coneixent-te, se que no mos deixaràs…
Fins prest Jordi….fins aviat… i no soc capaç de deixar d’escriure, perquè vull seguir parlant amb tu… i se que seguiré fent-ho…
Les gràcies al teu colega, al que li he agafat la foto de préstec… així et recordaré… el teu somriure, les teves paraules, les teves abraçades sempre m’acompanyaran…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada