dilluns, 29 de juny del 2009

TransMariBolleras también somos clase obrera


La vida segueix…costa… però segueix… Així que aquí vos deix el manifest fet pels companys i companyes de l’"Área de Libertades Sexuales IU-CM".

CON PRECARIEDAD NO HAY IGUALDAD
TransMariBolleras también somos clase obrera


Un colectivo que necesita explicarse para ser respetado es un colectivo llamado a revolucionarse, a propagar el compromiso con la libertad y la emancipación propia y del conjunto de la Humanidad. Son palabras grandilocuentes, pero no dejan de retratar perfectamente la realidad de la lucha de lesbianas, gays, transexuales y bisexuales a lo largo de tantas décadas. Hoy, 28 de junio de 2009, son palabras que cobran especial sentido, en el contexto de la mayor crisis económica mundial desde 1929.

Celebramos este año el Día del Orgullo y la Liberación de Lesbianas, Gays, Transexuales y Bisexuales recordando que las personas LGTB también son, también somos, becarios precarios, teleoperadoras que sobreviven por debajo del mileurismo, estudiantes de un sistema educativo público que se desmantela y nos invisibiliza, víctimas de la codicia especulativa condenadas a hipotecas de por vida, paradas sin subsidio, inmigrantes sin derechos. Y más aún: que las personas LGTB somos especialmente vulnerables a las situaciones de precariedad por la losa de discriminación que soportamos, derivada de nuestra orientación sexual o identidad de género.

No es casual ni anecdótico que quienes han promovido un modelo económico insostenible y quieren salir de la crisis aplicando las mismas recetas neoliberales, sean los mismos que brindan total complicidad o apoyan expresamente la discriminación y niegan el avance de derechos a las personas LGTB. El Parlamento europeo resultante de las elecciones del 7 de junio será un laboratorio de políticas regresivas contra los derechos sociales y civiles que la izquierda europea política, sindical y social hemos ido conquistando con tanto esfuerzo y lucha desde el siglo XIX.

No podemos quedarnos de brazos cruzados. Tenemos que plantar cara en la protesta y en la propuesta. Debemos recordar las múltiples discriminaciones cotidianas que las personas LGTB sufrimos, por el mero hecho de serlo, en la calle, en el trabajo, en la familia, en la escuela. Debemos subrayar que la igualdad formal que disfrutamos ni ha caído del cielo ni es suficiente. Debemos reaccionar ante cualquier intento de retroceso social y ante los recortes en las políticas de igualdad con la excusa de la crisis: frente al opaco anteproyecto de Ley de Igualdad de Trato que está preparando el Gobierno central, apostamos por una Ley Integral contra la Discriminación por Orientación Sexual e Identidad de Género valiente y garantista con una memoria económica digna. Debemos exigir que la austeridad empiece por retirar cualquier euro del erario público de las manos de aquellas instituciones LGTB-fóbicas, empezando por la Iglesia católica.

Debemos proclamar que el neoliberalismo no está en crisis, sino que es la crisis misma, y que no renunciamos a vivir en un mundo verdaderamente justo, libre e igualitario.

Izquierda Unida quiere que el espíritu arcoiris se extienda en forma de alegría rebelde y combativa. Hay más motivos que nunca para celebrar el Orgullo de nuestra lucha y para trabajar por la Liberación de todas y todos. Porque "Con precariedad no hay igualdad", porque


"TransMariBolleras también somos clase obrera"

¡VIVA EL 28 DE JUNIO!

dijous, 25 de juny del 2009

Simplement llàgrimes pel Jordi Francolí.


Així et recordo, tocant a la meva habitació…


Just fa un any… just fa un any estàvem junts, tu tocant a la meva habitació i jo… tonta de mi, al saló intentant arreglar una cosa que no tenia arreglo, i que tu em deies que no en tenia, i que era millor així i tenies tanta raó i jo, entre tant, deixant-te passar… i has passat i has marxat i has marxat per sempre i no m’ho crec, i no soc capaç d’esborrar el teu número de telèfon… i no puc deixar de pensar en les trucades fetes i en les que no vaig fer, amb el missatges enviats i amb els que no vam enviar… amb el temps que he perdut, i que té perdut…


I se que tu també pensaves en mi, m’ho va dir n’Annabel, i que tenies pensat enviar-me un missatget per Sant Joan, i jo també anava a fer-ho… jo el tenia preparat quan me van dir que ja no hi eres…i estic trista, estic molt trista, mai saps com t’afectarà la marxa d’algú, però la teva m’ha deixat buida, hi ha un buit que ningú podrà omplir… et trobo a faltar, et trobava a faltar i no t’ho vaig dir… i avui t’ho dic, perquè se que allà on estiguis, coneixent-te, se que no mos deixaràs…


Fins prest Jordi….fins aviat… i no soc capaç de deixar d’escriure, perquè vull seguir parlant amb tu… i se que seguiré fent-ho…


Les gràcies al teu colega, al que li he agafat la foto de préstec… així et recordaré… el teu somriure, les teves paraules, les teves abraçades sempre m’acompanyaran…

dijous, 11 de juny del 2009

Valoració Eleccions Europees

Aquí vos deix sa valoració que ha fet la comissió executiva d’Esquerra de Menorca de les passades eleccions al parlament europeu

La Comissió Executiva en la reunió celebrada aquest dilluns vespre ha realitzat una valoració més tranquil•la i detallada dels resultats de les Eleccions al Parlament Europeu del passat diumenge, i de la qual us fem un resum.

A) La primera i més important conclusió te a veure a nivell global d’Europa, i per tant és crítica i negativa atès del baixissim nivell de participació que s’ha produït en tots els països de la Unió Europea, amb una mitja que no arriba al 43 %, però amb puntes negatives entorn del 20 % en varis estats (Eslovàquia, Rep. Txeca, etc.). Per tant es tracta d’una mala notícia per a la democràcia i la demostració clara que com Europa dona l’esquena als ciutadans, la resposta dels ciutadans és donar l’esquena a Europa. Quan més crisi patim la resposta ciutadana és més resignació, més conformisme, menys queixa. Els ciutadans no confien en la classe política europea per a que els resolgui els problemes i per tant decideixen conscientment no votar, i els que voten s’inclinen per partits de dreta o inclòs d’extrema dreta xenòfoba i populista. Per tant la conclusió és clara, aquest Parlament és legítim però te poca legitimitat i credibilitat.

B) A nivell nacional la cosa no és molt millor, un 46 % de participació, amb una campanya electoral a nivell de mitjans de comunicació totalment en clau bipartidista, amb una nul•la feina pedagògica per part, sobretot, dels candidats dels partits grans, limitant-se a desqualificar-se amb qüestions de caràcter domèstic i desincentivant la participació. Ja en clau més partidista com a IU i Iniciativa per Catalunya Verds, ens hem de mostrar satisfets amb els resultats obtinguts, repetir dos Eurodiputats amb les condicions desfavorables com són per exemple, la reducció de 54 a 50 el numero a elegir, la desmobilització del vot d’esquerra davant la crisi, una campanya amb pocs recursos i sense sortida pràcticament als mitjans de comunicació, etc., doncs és de valorar. També hem de recordar que les darreres enquestes només donaven 1 diputat. Creiem que hagués estat injust que dos dels diputats més feiners, segons les pròpies fonts del Parlament Europeu, no haguessin sortit.

C) En clau exclusivament menorquina, la participació a Menorca ha sofert un nou retrocés al passar del 37 al 34.5 %, i compartim, conjuntament amb Eivissa i Ceuta, "l’honor" de ser els coers de tota Espanya en record d’abstenció. Tot açò ens hauria de fer reflexionar a totes les forces polítiques de l’illa, inclòs aquelles que celebraven festes de victòria, festes per celebrar que ?, la participació ciutadana ?, la falta de fe en la classe política ?, Recordem que a Menorca els dos partits majoritaris han perdut vots respecte de 2004.
I en clau ja d’Esquerra de Menorca evidentment estem satisfets perquè noltros, a diferència d’altres forces, sí que hem obtingut més vots que fa 4 anys, vots que suposen un 17.30 % més que en 2004. No farem d’aquesta dada positiva cap valoració triomfalista perquè creiem que quan la participació és tan baixa no es poden extreure grans conclusions, però si tenim en compte les dificultats que patim una força petita com la nostra, amb pocs mitjans, a vegades silenciats a nivell informatiu, doncs estem prou satisfets. Ens consolidam com a tercera força política, al manco en les dues darreres eleccions hagudes, Generals i Europees, i tenim un vot estable a l’alça .

Maó, 8 de juny de 2009
La Comissió Executiva


Cal a dir que aquestes conclusions han estat enviades als mitjans de comunicació que, seguint amb la seva línia, ens han fet boicot…..

dilluns, 8 de juny del 2009

El dia desprès del dia D.



Estic contenta, hi ha gent que diu que estar contenta per aquests resultats és de mediocres… que voleu que vos digui! Hem frenat la baixada que anàvem patint de fa uns anys, i havent baixat el número d’eurodiputats i erurodiputades que li toquen a espanya, nosaltres ens quedem com estàvem, 2 eurodiputats i seguim sent la tercera força política de tot l’estat! No està gens malament, podem estar contentes i contents!

I a Menorca… estic que me surt!!! Hem pujat un 0,8% envers les darreres eleccions Europees, tot i haver més abstenció, hem pujat a tots els pobles, excepte des Migjorn. Tenim el millor resultat de les Illes, i aquests resultats, tot i la campanya modesta que hem fet, comparant amb els grans partits, i els boicots que ens han fet alguns mitjans, com per exemple, la televisió menorquina, que va convidar a PP, PSOE, UPYD (????) i a Ume, té nassos!

Així que IU està ben viva! Resistim! I anem a per més!

Gràcies a totes les persones que han dipositat la seva confiança amb nosaltres! Moltes gràcies i a seguir treballant. Crisis de dretes, solucions d’esquerres!

A por ellos IU, a por ellos IU, a por ellos IU, a por ellos IIIIIIIII UUUUUUU!!!!

dimarts, 2 de juny del 2009

Votar a Esquerra Unida, perquè?

Jo votaré a Esquerra Unida: L’Esquerra, perquè?

10 RAZONES PARA VOTAR A IZQUIERDA UNIDA

1) Porque los que siempre han luchado con coherencia por la defensa de la mayoría social trabajadora y de sus intereses merecen tu confianza y tu voto.
2) Porque no merecen "una última oportunidad" los que siempre nos hacen lo mismo: predican con palabras de izquierda pero siempre se equivocan por la derecha.
3) Para garantizar una salida por la izquierda a la crisis económica en España, castigando las políticas conservadoras del Gobierno y las alternativas retrogradas del PP.
4) Porque el mejor modo de parar a la derecha amenazante y clasista es darle la confianza a la gente consecuente de la izquierda, que planteamos alternativas a las políticas conservadoras.
5) Porque en esta ocasión todos los votos cuentan y tienen el mismo valor.
6) Porque esta crisis ha demostrado que si se quiere se puede y nosotros y nosotras defendemos que se puede mejorar los servicios públicos, la educación, la sanidad y las políticas sociales, y que hay recursos para eso.
7) Porque las soluciones de izquierdas pasan por Europa. La salida de la crisis pasa por una Europa social y de derechos y por la intervención de la economía para impulsar un nuevo modelo de desarrollo.
8) Para democratizar la Unión Europa, convirtiendo el Parlamento Europeo en una verdadera cámara legislativa y reforzando la participación de la ciudadanía a través de referéndums vinculantes.
9) Para garantizar el acceso de todos y todas a la educación superior y parar la privatización de la universidad que se oculta tras el Proceso de Bolonia.
Poque, por todo esto, cuando España asuma la Presidencia de la UE en 2010, impulsaremos un Pacto por el empleo, el reparto de la riqueza, el rescate de los sectores estratégicos de la economía, la reforma fiscal progresiva y la democratización de la UE.

Entre d‘altres mil raons!!!! Vota! Tens molt a dir!!!

Mafalda

Mafalda
Quanta raó!