Celebreu el que vulgueu celebrar!

Bon Nadal?

Ai… hi ha que veure del que es capaç de fer el capitalisme, eh?

Es capaç de que durant uns dies es respiri amor i felicitat per tot! Que tothom tingui desitjos de bon rollo i que tot sigui meravellós i perfecte! Ja, ja, ja!

Jo per si de cas, i perquè per alguns i algunes ja soc suficientment "rara" jo ho celebraré, però a la meva manera! El sopar de nochebuena, a casa es una festa! Amb la família portem un bon rollo fantàstic així que celebraré que la meva família es una pinya . I desprès sortiré amb les meves amigues ha celebrar que fa 2008 anys que va neixer, suposadament, el primer hippie de l’historia!

Ja ho va fer be l’església… un pallo amb grenyes predicant amor, que ens tractéssim per igual els uns als altres, que si hi ha que compartir, que si estimar, que no hi ha que robar, que… menys allò de que no desitjaràs al home a la dona del teu col·lega.. això… si està bo o bona…cadascun amb el seu pensament fa el que vol o pot, no? Del pensament a l’acció hi ha un bon tros! Dons be, que l’església es va "apropiar" de la imatge d’aquest senyor… Els miracles i demés, son un altre tema! Tots i totes fem miracles cada mes per arribar a final de mes, no?

I lo del any nou i els reis… no diré res perquè amb la tonteria tinc un munt de dies de festa… així que bones festes a tots i a totes! I que cascun celebri el que vulgui o pugui celebrar.

Crec en IU! Crec en un canvi! Crec en les persones!

Tal i com havia quedat avui parlaré de IU… Ara que la turmenta ha passat.

Es sabut per tots i per totes que la situació ha estat molt tensa, i personalment afegiré la paraula trista… Per mi ha estat molt trist, el veure que el "partit" al que estimes, perquè estar a IU es més que militar, ens l’estàvem carregant entre tots i entre totes.

Els i les que me coneixeu sabeu que no me casat amb ningú, no he donat suport explícit a cap via. Perquè per a mi les tres grans famílies tenien raó i les altres dues també. Una altre cosa son els interessos que hi havia darrera, açò és lo trist! Els interessos, els personalismes…
Però ara tot això ha passat, ara tenim un coordinador i un equip de feina on estan recollides totes les sensibilitats. Ara ha tornat el moment de tenir disciplina de partit! Encara que a la nova direcció de IU hi ha gent que me sobra…Jo tornaré a tenir aquella disciplina de partit, que tant se m’ha criticat de no tenir durant el procés de l’assemblea.

I explicaré la meva "falta de disciplina" : jo vaig ser triada per anar com a delegada a Madrid per la meva assemblea, l’assemblea de Menorca. Una assemblea que m’omple d’orgull! Una assemblea crítica, amb criteri i no conformista. Idò, els que alguns i algunes han vist con a falta de disciplina, simplement a estat donar veu a la meva assemblea. Era el moment de canviar les coses, era el moment de que tots i totes diguéssim la nostra i exposéssim la IU que volíem . I això va ser el que vam fer els delegats de Menorca.

Ara aquest procés ha culminat amb una declaració d’intencions, com pot ser la nova direcció. A nivell federal, ja no xistare, ja no direu ni piu, i agafaré la disciplina de partit. Cosa que personalment crec que haurem de fer tots i totes. Ara toca fer feina, hem "perdut" massa temps en mirar-nos el melic, en definir-nos, coses que eren necessàries. Però ja esta! Ara hem de tornar al nostre lloc, que està al carrer! Al costat dels treballadors i treballadores, de les associacions i organitzacions….

Crec en IU! Crec en un canvi! Crec en les persones!

Salut i República!

Avui tinc una motivació

Avui tinc una motivació molt gran per tornar a escriure en aquest lloc personal, que vaig deixar abandonat, temporalment. Prometo tornar a escriure… avui vos deixo amb això…evidentment demà parlaré de IU.

Dissabte, porto tot el dia d’assemblea i reunions, tot i açò duc el mòbil en vibrador ben prop del cos. El miro cada mitja hora, vaig telefonant cada hora, hora i mitja a algú de la família "Sabeu alguna cosa? Com esta na Maria?". Son les 19h i per fi. "Vero, na Maria està ingressada" . Na Maria ingressada i jo a Mallorca…be…per sort tinc el mòbil… ara si, ara estic amb el mòbil a la ma.

Passen les hores i per fi! A les 23,30 telefonen, ja esta! N’Iker ja es aquí. Ja està aquí, amb 3,600kg de alegria i 50cm de satisfacció. Es una sensació estranya, nou mesos esperant i ara ja ets aquí. Evidentment des de Mallorca fem els primers brindis pel nou arribat.

Ara si, ara van les primeres paraules per n’Iker, el fill de la meva cosina però que es el nebodet manllevat, però és molt més que un fill, que un net, que un nebot, sobre tot i davant de tot, es una personeta que ha omplert d’alegria a tota sa familia!

Iker, si mires al teu voltant, veus a un munt de gent que somriu, a més d’un /a se mos han caigut ses llàgrimes al agafar-te en braços per primera vegada, no et preocupis, son llàgrimes de felicitat!

Aquella al·lota, de cabells rossos que no fa més que somriure, aquella ja la coneixes, es sa teva mama! No saps ses ganes que tenia de veure’t la cara o si…perquè tu ja ho senties tot dintre la panxa, veritat? Aquell que quan camina no posa al peus a terra, regla somriures a tothom, et mira en silenci, aquell és es papa. I tots els demés, tots i totes som la teva família, els avis… els avis estan súper feliços! Jo feia molt de temps que no veia a s’avia Carmen i a l’avi Biel tan plens de felicitat! I es teu padrí! A es teu padrí li cau la baba! Tens molts concos i moltes ties… que realment no som ni concos ni ties, som els cosins i cosines de sa mama, però te sentim com un nebot. Ses teves ties- avies, els amics i amigues de sa mama i es papa. Has omplert a tothom de felicitat.

No cal dir-te que en aquest camí que es sa vida, ses coses no son fàcils, hi ha moments per tot, hi ha moments per riure, per plorar, per estimar, per enfadar-se (eh! Açò d’enfadar-se, ja mos has mostrat que ho saps fer, eh?) Idò… només dir-te que en aquest camí que es sa vida, mai estaràs tot sol. Mai, perquè som la teva família, i ja estem en deute amb tu, perquè aquesta felicitat que mos has dut, aquesta felicitat no es pot pagar.

Benvingut Iker, ja saps que t’estimem.

Sa teva tia manllevada en representació de tooooooota sa teva família.

Memòria republicana en temps de monarquia

Quanta raó!

He d’actualitzar el bloc més sovint!

Però darrerament vaig...be, els que me coneixeu ja ho sabeu!

Avui vull parlar del finde passat, de la vista de José Manuel Rúa a la nostra petita illa.

Jose Manuel Rúa, es un al·lot de 31 anys, doctor amb historia per l’UB, professor a la universitat de Castelló i investigador del centre d’estudis històrics internacionals de la universitat de Barcelona i a més de tot això, per si fos poc és un encant de persona.

Sota el títol de “ Memòria republicana en temps de monarquia” Rúa ens va deixar bocabadats amb la seva pedagogia per explicar tot el que va significar la II República.

Va incidir en la memòria col·lectiva, es a dir, nosaltres tenim una memòria personal, tot el que ens va passant a la nostra vida ens va deixant petjada, i açò, fa que tinguem una identitat. El mateix passa amb la memòria col·lectiva, la república forma part d’aquesta identitat. El que passa es que molta gent, per diversos motius vol esborrar aquesta part tant important de la nostra historia.

Cal recordar que la II República va arribar amb alegria i sobre tot, democràticament, el poble va sortir al carrer cridant “ Que no se han ido, que los hemos echado”.

Va ser una època on es va posar l’accent en l’educació, on les dones van començar a ser ciutadanes, on la terra era de tots i de totes ( reforma agrària). Espanya era un país modern, on també es reconeixen les “regions” històriques...

40 anys de dictadura en van fer anar cap enrere i molts dels valors que la II República reclamava encara no els hem tornat a assolir. Així que des de aquí vull proclamar la III República, encara sabent que no aconseguiríem ni la meitat de coses que es van aconseguir a la II.

Per acabar vull donar les gracies a Jose Manuel Rúa per la seva col·laboració amb Esquerra de Menorca- Esquerra Unida i.... VISCA LA REPÚBLICA!

"Mis niños"

El proper dia 13 de Maig actuaran al teatre principal de Maó els nens al que dono classes des de fa 3 anys.

Estem creant un espectacle de comèdia del art, que serà molt divertit i amb una gran qualitat interpretativa, sempre mirant que son nens de 9 anys.

Dia 13 de maig a les 19h. al teatre principal de Maó... “ Amor o embruix?”

Senador per a tots i totes

Si senyors i senyores!

Fa un parell de dissabtes van fer un dinar, una gran part, del equip de campanya al senat. Un dinar de germanor. Un dinar on, com durant tota la campanya, varem saber deixar de costat les diferencies politiques i varem construir amb positiu.

Si, n’Arturo és un senador de tots i de totes, i m’atreveixo a posar sa ma en foc, per que sé que realment farà politiques progressistes tenint en conta a tots els partits que formen la coalició. Jo vaig treballar ma a ma amb ells, jo sé els acords als que varem arribar, jo sé que ho farà be.

Si m’equivoco, rectificaré, ho promet. I m’hauré endut sa meva primer gran hòstia política.

Per ara confiem...jo confio...ja sabeu...m’agrada confiar amb la gent.

República

D'aquí un dies celebrem el 77 aniversari de la Segona República, un període de progrés i avanç en tots els sentits.

Però avui vull parlar del que va significar per a les dones, cal recordar que a finals del segle XIX la subordinació de la dona era justificada per una suposada inferioritat genètica.

A principis del segle XX és la primera vegada que la dona s'incorpora de forma massiva al treball remunerat, col·laborant d'aquesta manera amb la modernització de l'economia del país.

Però que va suposar la Segona República per a les dones?

Un dels drets més importants que es varen aconseguir va ser EL DRET AL VOT. Seguit de la igualtat jurídica, dret a ser elegides com a càrrecs públics, reconeixement del matrimoni civil i la igualtat dels cònjuges.

Al 1931 va ser reformat el codi civil i penal, suprimint l'adulteri com a delicte.
El 2 de març de 1932 s'aprovà la llei de divorci, que reconeixia el divorci de mutu acord i el dret de la dona a tenir la patria potestat dels fills i filles.
Al 1936 ES DESPENALITZA I LEGALITZA L'AVORTAMENT.


La Segona República va ser un govern progressista que va escollir el poble i que sens va treure amb un cop d'estat després d'una guerra que va dividir el país! Després d'anys de dictadura ens imposen una monarquia.

Cal dir que el rei és el màxim representant del estat i és l'únic càrrec que no s'elegeix democràticament. Hi ha alguna cosa que no funciona!

Lluitem per la III República!!