dijous, 30 d’abril del 2009

Massa informació

Avui no passen les hores, fets que fan s’aturi el món, fets que fan que s’acceleri, sempre estem en un món de contradiccions, pot ser estic cansada, massa informació, tic tac, noves noticies, els porcs tenen grip, la crisis és galopant i ningú no troba la solució, perquè no agafen la grip els banquers, es clar! La grip dels porcs!

Seguim, noticies de caire personal que fan que la tristor vulgui sortir a guaitar pels ulls, moltes vegades, no entenc perquè ens compliquem, parlo amb la meva tristor, aquest no és motiu per sortir, hi ha moltes coses molt més tristes al món.

La tristor, assenteix, va a plorar pels i les morts i mortes de gana, per les guerres injustes per les famílies obreres que es veuen ofegades i no veuen llum, la meva tristor allà te un lloc on estar…

De sobte intenta sortir a la llum l’odi. No, odi, aquí, avui no es el teu lloc, lo personal no es pot odiar. Parlem, i decidim que anirà al lloc dels banquers, dels partits que promouen el bipartidisme, de les injustícies i dels i les polítics i polítiques que fan mala gestió… l’odi està ben entretingut.

L’amor avui no dona senyals de vida, però se que hi és, perquè si no sortiria la indignació. L’amor sempre hi és, el que passa és que es el més feble de tots, normalment tots els altres sentiments el protegeixen, van de la ma, darrerament no s’atreveix a sortir sol, encara que temps enrera ho va fer. Avui qui li dona la ma, es la incomprensió i la indignació. Avui és sent incomprès i està indignat, un sentiment ve donat per l’altre.

Parlo amb els tres, i li dic a la indignació que vagi a fer companyia a l’odi i a la incomprensió que faci el mateix amb la tristor…
L’amor avui queda a casa, seria bo que anés a fer una visita als altres sentiments, però avui, decidim descansar.. quedar-nos com estem, avui li faré companyia jo, i jo l’escoltaré… pot ser fa temps el tindria que haver escoltat… demà anirem a visitar als altres, els altres sentiments sense l’amor tampoc poden funcionar….

dimarts, 7 d’abril del 2009

Contradiccions


Rara, estranya, diferent, descol·locada…

Ahir vaig començar una nova etapa de la meva vida, una etapa desitjada, somniada, ahir vaig anar a viure sola.

I quan dic sola és sola. Des que em vaig anar a viure a Barcelona, sempre havia tingut la companyia, més o menys fidel del meu moix, en gris, i quan vaig arribar a Menorca, va començar a acompanyar-me en aquest camí que és la vida en Peque. En Peque… fidel, amorós, comprensiu, de vegades he dit que era "l’home de la meva vida"….

Ahir me vaig haver d’acomiadar dels dos, ahir va ser el dia de les contradiccions, per fi viuré sola, però m’he d’allunyar dels meus companys de viatge fins ara. On estic no puc tenir animals, a més, amb el ritme de vida que duc darrerament és molt complicat poder atendre’ls com és mereixen. Segueixo cercant casa per en Peque, una casa on l’atenguin, tinguin cura d’ell i lo més important, que em deixin anar a veure’l. Jo em seguiré fent càrrec de les despeses que generi…

Be, aquesta nit a estat una nit estranya, una nit de soledat desitjada, però també ha estat una nit d’enyorança, un despertar de vistes i sorolls impressionants, la mar, ses maresmes…però també de cercar el bon dia dels meus companys….
Per sort sempre tot està en moviment, res és estàtic, així que anirem veient per on me du ara el camí, una nova etapa, un nou temps, unes noves sensacions, però avui estic rara….

Mafalda

Mafalda
Quanta raó!