Avui tinc una motivació

Avui tinc una motivació molt gran per tornar a escriure en aquest lloc personal, que vaig deixar abandonat, temporalment. Prometo tornar a escriure… avui vos deixo amb això…evidentment demà parlaré de IU.

Dissabte, porto tot el dia d’assemblea i reunions, tot i açò duc el mòbil en vibrador ben prop del cos. El miro cada mitja hora, vaig telefonant cada hora, hora i mitja a algú de la família "Sabeu alguna cosa? Com esta na Maria?". Son les 19h i per fi. "Vero, na Maria està ingressada" . Na Maria ingressada i jo a Mallorca…be…per sort tinc el mòbil… ara si, ara estic amb el mòbil a la ma.

Passen les hores i per fi! A les 23,30 telefonen, ja esta! N’Iker ja es aquí. Ja està aquí, amb 3,600kg de alegria i 50cm de satisfacció. Es una sensació estranya, nou mesos esperant i ara ja ets aquí. Evidentment des de Mallorca fem els primers brindis pel nou arribat.

Ara si, ara van les primeres paraules per n’Iker, el fill de la meva cosina però que es el nebodet manllevat, però és molt més que un fill, que un net, que un nebot, sobre tot i davant de tot, es una personeta que ha omplert d’alegria a tota sa familia!

Iker, si mires al teu voltant, veus a un munt de gent que somriu, a més d’un /a se mos han caigut ses llàgrimes al agafar-te en braços per primera vegada, no et preocupis, son llàgrimes de felicitat!

Aquella al·lota, de cabells rossos que no fa més que somriure, aquella ja la coneixes, es sa teva mama! No saps ses ganes que tenia de veure’t la cara o si…perquè tu ja ho senties tot dintre la panxa, veritat? Aquell que quan camina no posa al peus a terra, regla somriures a tothom, et mira en silenci, aquell és es papa. I tots els demés, tots i totes som la teva família, els avis… els avis estan súper feliços! Jo feia molt de temps que no veia a s’avia Carmen i a l’avi Biel tan plens de felicitat! I es teu padrí! A es teu padrí li cau la baba! Tens molts concos i moltes ties… que realment no som ni concos ni ties, som els cosins i cosines de sa mama, però te sentim com un nebot. Ses teves ties- avies, els amics i amigues de sa mama i es papa. Has omplert a tothom de felicitat.

No cal dir-te que en aquest camí que es sa vida, ses coses no son fàcils, hi ha moments per tot, hi ha moments per riure, per plorar, per estimar, per enfadar-se (eh! Açò d’enfadar-se, ja mos has mostrat que ho saps fer, eh?) Idò… només dir-te que en aquest camí que es sa vida, mai estaràs tot sol. Mai, perquè som la teva família, i ja estem en deute amb tu, perquè aquesta felicitat que mos has dut, aquesta felicitat no es pot pagar.

Benvingut Iker, ja saps que t’estimem.

Sa teva tia manllevada en representació de tooooooota sa teva família.