Massa informació

Avui no passen les hores, fets que fan s’aturi el món, fets que fan que s’acceleri, sempre estem en un món de contradiccions, pot ser estic cansada, massa informació, tic tac, noves noticies, els porcs tenen grip, la crisis és galopant i ningú no troba la solució, perquè no agafen la grip els banquers, es clar! La grip dels porcs!

Seguim, noticies de caire personal que fan que la tristor vulgui sortir a guaitar pels ulls, moltes vegades, no entenc perquè ens compliquem, parlo amb la meva tristor, aquest no és motiu per sortir, hi ha moltes coses molt més tristes al món.

La tristor, assenteix, va a plorar pels i les morts i mortes de gana, per les guerres injustes per les famílies obreres que es veuen ofegades i no veuen llum, la meva tristor allà te un lloc on estar…

De sobte intenta sortir a la llum l’odi. No, odi, aquí, avui no es el teu lloc, lo personal no es pot odiar. Parlem, i decidim que anirà al lloc dels banquers, dels partits que promouen el bipartidisme, de les injustícies i dels i les polítics i polítiques que fan mala gestió… l’odi està ben entretingut.

L’amor avui no dona senyals de vida, però se que hi és, perquè si no sortiria la indignació. L’amor sempre hi és, el que passa és que es el més feble de tots, normalment tots els altres sentiments el protegeixen, van de la ma, darrerament no s’atreveix a sortir sol, encara que temps enrera ho va fer. Avui qui li dona la ma, es la incomprensió i la indignació. Avui és sent incomprès i està indignat, un sentiment ve donat per l’altre.

Parlo amb els tres, i li dic a la indignació que vagi a fer companyia a l’odi i a la incomprensió que faci el mateix amb la tristor…
L’amor avui queda a casa, seria bo que anés a fer una visita als altres sentiments, però avui, decidim descansar.. quedar-nos com estem, avui li faré companyia jo, i jo l’escoltaré… pot ser fa temps el tindria que haver escoltat… demà anirem a visitar als altres, els altres sentiments sense l’amor tampoc poden funcionar….

Menorca- Madrid- Menorca

Donat que els mitjans gaire be no mos fan cas, i que a jo personalment, me sembla súper interessant, vos deix amb sa foto d’en Miquel Meliá, regidor d’EM-EU a l’ajuntament de Sant Lluís, amb en Cayo Lara, coordinador de Izquierda Unida y Willy Meller, cap de llista a les eleccions Europees.

Aquesta foto va ser presa el passat cap de setmana a Madrid, on es va celebrar la trobada programàtica per a les eleccions europees, i també el Consell polític federal, del qual en Miquel Meliá es membre. Jo hi vaig participar a la comissió de Joventut, una experiència fantàstica el poder conèixer a companys i companyes joves d’altres federacions, un punt poder sortir de festa amb gent de IU, però be, açò és un altre tema.

Aquí teniu sa foto, on es veu que som un partit federalista, i que el coordinador general es de totes i tots. He tingut el plaer de xerrar amb en Cayo, demanar-li que vingui a Menorca i va dir que estaria encantat, així que, espero que en breu el tinguem per aquí…

Contradiccions

Rara, estranya, diferent, descol·locada…

Ahir vaig començar una nova etapa de la meva vida, una etapa desitjada, somniada, ahir vaig anar a viure sola.

I quan dic sola és sola. Des que em vaig anar a viure a Barcelona, sempre havia tingut la companyia, més o menys fidel del meu moix, en gris, i quan vaig arribar a Menorca, va començar a acompanyar-me en aquest camí que és la vida en Peque. En Peque… fidel, amorós, comprensiu, de vegades he dit que era "l’home de la meva vida"….

Ahir me vaig haver d’acomiadar dels dos, ahir va ser el dia de les contradiccions, per fi viuré sola, però m’he d’allunyar dels meus companys de viatge fins ara. On estic no puc tenir animals, a més, amb el ritme de vida que duc darrerament és molt complicat poder atendre’ls com és mereixen. Segueixo cercant casa per en Peque, una casa on l’atenguin, tinguin cura d’ell i lo més important, que em deixin anar a veure’l. Jo em seguiré fent càrrec de les despeses que generi…

Be, aquesta nit a estat una nit estranya, una nit de soledat desitjada, però també ha estat una nit d’enyorança, un despertar de vistes i sorolls impressionants, la mar, ses maresmes…però també de cercar el bon dia dels meus companys….
Per sort sempre tot està en moviment, res és estàtic, així que anirem veient per on me du ara el camí, una nova etapa, un nou temps, unes noves sensacions, però avui estic rara….

No us ho podeu perdre

La importància

Tengo el cuerpo muy mal pero una gran vida asociativa!

Aquesta és la fase de l’any! Reunions, grups de treball, jornades, vaig amunt i avall tot el dia. Si… és la meva decisió, les persones que m’envolten ho entenen… Les meves amigues i els meus amics ho entenen… Costa entendré, però ho fan.

Conec molta gent, aquesta és una de les avantatges d’anar i venir, sempre vas coneixent gent nova, puc dir que fins i tot he fet bona amistat amb alguna d’aquestes persones que he anat coneixent. Però avui vull parla de la importància, del lloc que teniu les/els meus amics i amigues de sempre. Les i els que heu vist com poc a poc he anat entrant dintre el món de la política, els i les que m’heu donat suport i m’heu escoltat, fins i tot quan les coses de les que vos xerrava vos avorrien. Vagin per davant les gràcies! Sempre!

Vos vull dir que vos trob a faltar, que hi ha molts moments on me feu falta, que quan estic fora pens, moltes vegades en vosaltres, en que feu, on estareu… si vosaltres també em trobareu a faltar…

Dir-vos que tot son etapes, i aquesta és una etapa activa a nivell associatiu, però que vosaltres, sempre, sempre, sereu molt més! Encara que ara no estigui molt activa dintre aquesta associació d’amistat, que sapigueu que els moments que passem junts/es, els valoro, els aprecio, els gaudeixo i me donen forces, fins el següent moment que puguem compartir… vos feu estimar, i me feu sentir estimada.

Moltes gràcies per estar sempre, gràcies per voler compartir amb jo aquest camí d’alts i baixos que és la vida….vos estim!

Que algú faci callar a l’església!!!!

Avortament, preservatius… ( la imatge està treta del diari "El público" )




Per favor!!!!! Algú li pot dir a l’església que es fiqui a fer missa i a promoure la fe i deixi de fer política?!




Es molt fort! Comparem l’avortament amb la protecció de un linx!! Estic morta des susto! No me surten les paraules, es tan fort! Es una demagògia tan gran!
Per parts!
L’anunci és pèssim! Que algú em digui quan s’avortat un bebè d’uns 6 mesos. Desprès el debat de fons sobre l’avortament… L’avortament és un pas més sobre la decisió i la responsabilitat que tenim les dones del nostre cos. Ningú més té dret a opinar sobre el que fem amb el nostre cos "Nosotras parimos, nosotras decidimos" .



El tema de l’edat… clar! Amb 16 anys no ets lo suficient madura per a decidir si avortar o no però ho ets per ser mare… Algú entén alguna cosa????? Ais! És de bojos! ( i dic bojos només, perquè aquesta entitat que és l’església es totalment patriarcal, ses monges tancades i els bisbes, capellans i demés fauna masculina fent declaracions, es que… es que…!)




I tot açò ho lliguem amb els preservatius! Per evitar els avortaments el més eficaç és la prevenció, idò! Preservatius! L’educació, donar informació sobre els mètodes anticonceptius, idò! Preservatius! PREVENCIÓ!
I va el papa i diu que els preservatius son la causa de la SIDA a sud-africa?! Més tonteries! Una rere l’altre! S’estan omplint de glòria, eh?!


Se me passa pel cap escriure tot el discurs polític sobre aquest tema però es que ho veig tan evident! I suposos que si algú llegeix això pensa més o menys igual… així que vos deix flipant en coloringus, com ho estic fent jo!

No te salves

Hoy habla, mi buen amigo, Mario Bendetti por mi, el siempre encuentra las plabaras…

No te quedes inmóvil
al borde del camino
no congeles el júbilo
no quieras con desgana
no te salves ahora
ni nunca
no te salves
no te llenes de calma
no reserves del mundo
sólo un rincón tranquilo
no dejes caer los párpados
pesados como juicios
no te quedes sin labios
no te duermas sin sueño
no te pienses sin sangre
no te juzgues sin tiempo
pero si
pese a todo
no puedes evitarlo
y congelas el júbilo
y quieres con desgana
y te salvas ahora
y te llenas de calma
y reservas del mundo
sólo un rincón tranquilo
y dejas caer los párpados
pesados como juicios
y te secas sin labios
y te duermes sin sueño
y te piensas sin sangre
y te juzgas sin tiempo
y te quedas inmóvil
al borde del camino
y te salvas
entonces
no te quedes conmigo.