Estamos aquí!

Hace poco más de una semana pasamos la asamblea d’Esquerra Unida de les Illes Bealears, no voy a hablar de cómo fue, porqué ya lo debéis saber, porque os lo he contado yo, o porque lo habéis leído en algún bloc. Si no es así, os recomiendo que leáis el bloc de Alejandro, el que busca la frase perfecta o el de David Abril, entre otros.

Simplemente voy a decir que estoy muy satisfecha del resultado….

De lo que hoy quiero hablar es del después, es decir del ahora y de lo que vendrá (tiempo, tic tac, tic, tac…). Ahora es el momento de volver a tomar la calle, de volver a alzar a la voz, y de que Esquerra Unida de les Illes Balears, diga que esta aquí. Que tenemos nuestro espacio, que estamos con todos y con todas, que estamos aquí para trabajar, para dar soluciones visibles y factibles a esta crisis galopante que nos esta ahogando, comiendo, engullendo! Estamos aquí para trabajar con todos los colectivos, para gritar "Arriba la República" y reclamar el federalismo como EL modelo de estado. Pero también estamos aquí porque nos importa el ecologismo, queremos unas islas, sostenibles, porque nos importan las mujeres, creemos en el empordaramiento y la soridad.

Estamos aquí porque nos importan las personas, porque creemos en la política, porqué sabemos que un mundo mejor es posible. Porque creemos en el socialismo de verdad! Así que… Confiamos en todos/as vosotras/os, en que creáis en nosotros y que de una manera o otra participéis en esta nueva etapa .

Estamos aquí, con las pilas cargadas, con ganas y mucha fuerza!

Salud, República y socialismo!

El tiempo sigue pasando...

El tiempo…


Últimamente me ronda por la cabeza el tiempo, los tiempos establecidos, los verbales y los no verbales…


Como saber llevar el ritmo? Como saber el ritmo de los demás? Como saber si tu ritmo esta agobiando o esta desesperando? Como saber?


Quien marca los tiempos, hay tiempos establecidos, tiempos de prudencia, tiempos… y que pasa si rompes estos tiempos, y pasas por encima de ellos, que pasa si no esperas la espera? Es prudente esperar, es prudente dar tiempo… pero… y si te desespera la espera, y necesitas saber ya? Tu tienes tu tiempo, el/ella tiene su tiempo, vosotros/as tenéis vuestro tiempo pero… Yo también tengo el mio…


Sigue pasando… tic, tac, tic, tac, tic, tac… ya veremos…. Llevando el tempo, tic, tac, tic, tac….

Tiempo...

Tiempo:

Un tiempo para nacer
y un tiempo para morir,
Un tiempo para plantar
y un tiempo para arrancar lo plantado.
Un tiempo para destruir,
y un tiempo para construir.
Un tiempo para el amor,
y un tiempo para el odio.
Un momento para callar,
y un momento para hablar...

Que es el tiempo?

Platón : "El tiempo es la imagen de la Eternidad, el tiempo es tanto una idea abstracta, como una realidad de la vida"

"El tiempo es implacable porque nunca deja fluir y todo lo que existe está sometido a su efecto". (A.Einstein)

El tictac de los relojes parece un ratón que roe el tiempo. Alphonse Allais (1855-1905) Escritor francés.

El tiempo es como un río que arrastra rápidamente todo lo que nace. Marco Aurelio Emperador romano.

El tiempo nos arrastra, nos cubre de incognitas y nos desvela otras, nos desespera la espera en el tiempo, y nos alegra cuando llega…

No sé llevar el ritmo del tiempo, lo intento, aveces me desespero, ansío el momento, otras veces me da miedo, llega, esta llegando… otras veces prefería que se parara, cuantas veces he deseado que se parará… y siguió caminando y fue devastador su paso. A veces cuando llega dices" Parecía que no llegabas!" Pero has llegado y tal cual llegaste te vas, continuas…

Tic, tac, tic, tac… Y ahora? Que me traerás ahora? Tic, tac, tic, tac…..

SOY MARAVILLOSA!

Señoras y señores,

Sepan todos y todas que soy maravillosa!

Que soy compresiva, cariñosa, simpática, inteligente y hasta monina! Que suerte tengo!!! Verdad?! Siiiiiiiiiiii!

Tengo la suerte de ser un… ibuprofeno entre las relaciones de los demás.

El porque de esta reflexión, justamente hoy?! Por nada… porque tengo tiempo, porque me he parado a mirar mi vida sentimental y… SOY MARAVILLOSA! Pero estoy sin pareja, mientras que las personas que han pasado por mi lado se van estabilizando, yo voy siendo maravillosa para que otros se estabilicen!

Además hace tiempo prometí hablar de la precariedad amorosa, pues ala! Aquí tenéis, se puede ser más precaria?

Pero… como voy a tener pareja? No tengo tiempo! La vida de multiasociada es dura y tu tiempo se va en ella. No me importa, lo he elegido yo. Pero… señores! Déjense de gilipolleces, de comer la oreja y de decir lo maravillosas y fantásticas que podemos ser, no hace falta!

Somos mujeres, independientes, inteligentes, fuertes, empoderadas, autosuficientes… no hace falta!

Simplemente seamos sinceros y sinceras, es la única petición.

Verònica Melià en representación de un numeroso grupo de mujeres "ibuprofeno"

Celebreu el que vulgueu celebrar!

Bon Nadal?

Ai… hi ha que veure del que es capaç de fer el capitalisme, eh?

Es capaç de que durant uns dies es respiri amor i felicitat per tot! Que tothom tingui desitjos de bon rollo i que tot sigui meravellós i perfecte! Ja, ja, ja!

Jo per si de cas, i perquè per alguns i algunes ja soc suficientment "rara" jo ho celebraré, però a la meva manera! El sopar de nochebuena, a casa es una festa! Amb la família portem un bon rollo fantàstic així que celebraré que la meva família es una pinya . I desprès sortiré amb les meves amigues ha celebrar que fa 2008 anys que va neixer, suposadament, el primer hippie de l’historia!

Ja ho va fer be l’església… un pallo amb grenyes predicant amor, que ens tractéssim per igual els uns als altres, que si hi ha que compartir, que si estimar, que no hi ha que robar, que… menys allò de que no desitjaràs al home a la dona del teu col·lega.. això… si està bo o bona…cadascun amb el seu pensament fa el que vol o pot, no? Del pensament a l’acció hi ha un bon tros! Dons be, que l’església es va "apropiar" de la imatge d’aquest senyor… Els miracles i demés, son un altre tema! Tots i totes fem miracles cada mes per arribar a final de mes, no?

I lo del any nou i els reis… no diré res perquè amb la tonteria tinc un munt de dies de festa… així que bones festes a tots i a totes! I que cascun celebri el que vulgui o pugui celebrar.

Crec en IU! Crec en un canvi! Crec en les persones!

Tal i com havia quedat avui parlaré de IU… Ara que la turmenta ha passat.

Es sabut per tots i per totes que la situació ha estat molt tensa, i personalment afegiré la paraula trista… Per mi ha estat molt trist, el veure que el "partit" al que estimes, perquè estar a IU es més que militar, ens l’estàvem carregant entre tots i entre totes.

Els i les que me coneixeu sabeu que no me casat amb ningú, no he donat suport explícit a cap via. Perquè per a mi les tres grans famílies tenien raó i les altres dues també. Una altre cosa son els interessos que hi havia darrera, açò és lo trist! Els interessos, els personalismes…
Però ara tot això ha passat, ara tenim un coordinador i un equip de feina on estan recollides totes les sensibilitats. Ara ha tornat el moment de tenir disciplina de partit! Encara que a la nova direcció de IU hi ha gent que me sobra…Jo tornaré a tenir aquella disciplina de partit, que tant se m’ha criticat de no tenir durant el procés de l’assemblea.

I explicaré la meva "falta de disciplina" : jo vaig ser triada per anar com a delegada a Madrid per la meva assemblea, l’assemblea de Menorca. Una assemblea que m’omple d’orgull! Una assemblea crítica, amb criteri i no conformista. Idò, els que alguns i algunes han vist con a falta de disciplina, simplement a estat donar veu a la meva assemblea. Era el moment de canviar les coses, era el moment de que tots i totes diguéssim la nostra i exposéssim la IU que volíem . I això va ser el que vam fer els delegats de Menorca.

Ara aquest procés ha culminat amb una declaració d’intencions, com pot ser la nova direcció. A nivell federal, ja no xistare, ja no direu ni piu, i agafaré la disciplina de partit. Cosa que personalment crec que haurem de fer tots i totes. Ara toca fer feina, hem "perdut" massa temps en mirar-nos el melic, en definir-nos, coses que eren necessàries. Però ja esta! Ara hem de tornar al nostre lloc, que està al carrer! Al costat dels treballadors i treballadores, de les associacions i organitzacions….

Crec en IU! Crec en un canvi! Crec en les persones!

Salut i República!

Avui tinc una motivació

Avui tinc una motivació molt gran per tornar a escriure en aquest lloc personal, que vaig deixar abandonat, temporalment. Prometo tornar a escriure… avui vos deixo amb això…evidentment demà parlaré de IU.

Dissabte, porto tot el dia d’assemblea i reunions, tot i açò duc el mòbil en vibrador ben prop del cos. El miro cada mitja hora, vaig telefonant cada hora, hora i mitja a algú de la família "Sabeu alguna cosa? Com esta na Maria?". Son les 19h i per fi. "Vero, na Maria està ingressada" . Na Maria ingressada i jo a Mallorca…be…per sort tinc el mòbil… ara si, ara estic amb el mòbil a la ma.

Passen les hores i per fi! A les 23,30 telefonen, ja esta! N’Iker ja es aquí. Ja està aquí, amb 3,600kg de alegria i 50cm de satisfacció. Es una sensació estranya, nou mesos esperant i ara ja ets aquí. Evidentment des de Mallorca fem els primers brindis pel nou arribat.

Ara si, ara van les primeres paraules per n’Iker, el fill de la meva cosina però que es el nebodet manllevat, però és molt més que un fill, que un net, que un nebot, sobre tot i davant de tot, es una personeta que ha omplert d’alegria a tota sa familia!

Iker, si mires al teu voltant, veus a un munt de gent que somriu, a més d’un /a se mos han caigut ses llàgrimes al agafar-te en braços per primera vegada, no et preocupis, son llàgrimes de felicitat!

Aquella al·lota, de cabells rossos que no fa més que somriure, aquella ja la coneixes, es sa teva mama! No saps ses ganes que tenia de veure’t la cara o si…perquè tu ja ho senties tot dintre la panxa, veritat? Aquell que quan camina no posa al peus a terra, regla somriures a tothom, et mira en silenci, aquell és es papa. I tots els demés, tots i totes som la teva família, els avis… els avis estan súper feliços! Jo feia molt de temps que no veia a s’avia Carmen i a l’avi Biel tan plens de felicitat! I es teu padrí! A es teu padrí li cau la baba! Tens molts concos i moltes ties… que realment no som ni concos ni ties, som els cosins i cosines de sa mama, però te sentim com un nebot. Ses teves ties- avies, els amics i amigues de sa mama i es papa. Has omplert a tothom de felicitat.

No cal dir-te que en aquest camí que es sa vida, ses coses no son fàcils, hi ha moments per tot, hi ha moments per riure, per plorar, per estimar, per enfadar-se (eh! Açò d’enfadar-se, ja mos has mostrat que ho saps fer, eh?) Idò… només dir-te que en aquest camí que es sa vida, mai estaràs tot sol. Mai, perquè som la teva família, i ja estem en deute amb tu, perquè aquesta felicitat que mos has dut, aquesta felicitat no es pot pagar.

Benvingut Iker, ja saps que t’estimem.

Sa teva tia manllevada en representació de tooooooota sa teva família.