Dones, joves i amb capacitat de decisió!

Açò ho vaig enviar ahir als diaris insulars i per ara no ha sortit… que hi farem! Ja sabem a quin món vivim, no?

Molt s’està xerrant de les mesures que podem tenir les dones a l’abast per decidir quan i en quines condicions volem exercir el nostre dret de ser mares.

El ser mare no és una decisió que és pugui prendre a la lleugera, així que les i les Joves d’Esquerra de Menorca- Esquerra Unida aplaudim totes les mesures que des del govern central es vagin prenent per tal de dotar d’eines a les dones a l’hora de prendre decisions. Sempre hi ha matisos però aquest és un altre debat.

Ara parlem de la píndola del dia desprès, ahir xerràvem del I.V.E ( interrupció voluntària del embaràs). I hi ha reaccions de tots els colors. Les i els Joves d’EM-EU, venim d’acord amb tot allò que sigui donar passes en la independència de la dona. Entenem que aquestes eines ajuden a la dona a l’hora de prendre decions sobre el seu cos i de quan i com vol ser mare.

Entenem que per a una dona la decisió de interrompé l’embaràs de manera voluntària o prendre’s una bomba d’hormones, com pot ser la píndola del dia desprès, ha de ser la darrera opció perquè no son experiències agradables.

Es per aquest motiu que les i els Joves d’EM-EU defensem amb veu ben alta que el camp a treballar és de la prevenció mitjançant l’educació afectiva-sexual. Entenem que sense educació no hi pot haver prevenció per açò veiem de vital importància que l’educació afectiva-sexual sigui inclosa dintre el currículum escolar. Que es treballi dins l’educació formal però sense oblidar l’educació no formal.

Mesures com la píndola del dia desprès la veiem amb bons ulls, donat que és una eina per a que les dones puguin decidir. Però exigim treballar la base, es a dir que els anticonceptius siguin gratuïts i estiguin al abast del jovent. Que hi hagi maquines dispensadores de preservatius per allà on es mou la joventut no és una provocació, ni un reclam a que practiquin sexe, és dóna’ls-hi mitjans per a prevenir.

Si hi ha prevenció no hi haurà debats estèrils. I sempre, per damunt de tot està la capacitat que tenim les dones per a decidir que fer amb les nostres vides.

Verònica Melià

Coordinadora dels i les Joves d’EM-EU

Al·lucina!

Anem a veure! Si unes jornades es diuen "emporderamiento y liderazgo de la mujer" , vosaltres que enteneu? Que son unes jornades per dones i homes o unes jornades només per dones?

Pot ser estic equivocada…però ho entenc com només per a dones, un espai on les dones puguin treballar les seves habilitats, i les seves eines per moure’s dins aquest món on el patriarcat està al ordre del dia, encara que s’han fet passes, queda molt, però molt per fer.

Idò, resulta que el CJE ( Consejo de la Juventud de españa) no ho veu així, desprès de que la nostra companya Rosana Montalban, inicies aquest espai exclusiu per a dones, la nova comissió permanent s encarregat de fer-les mixtes, i a més a criticar les anteriors davant de totes les entitats, és mes! Va atacar de forma clara a Izquierda Unida.

Me sembla de molt mal gust fer atacs personals, davant de totes les entitats. Denota falta de democràcia i falta de respecte cap a les entitats que formen el CJE. I que sense aquestes el CJE no existiria.

Be, al final les jornades queden mixtes, ja trobarem altres llocs on treballar la soritat entre les dones, ara la petició es canviar el nom. La paraula empoderament és nostre i no hem de deixar que mos la trepitgin!

Soritat companyes!

Satisfeta

Un dia et despertes i veus que les injustícies et toquen més prop que mai, que estàs a una entitat, on per culpa del govern els treballadors de la mateixa no poden cobrar. I penses… Ens estem tornant bojos?!

Et reuneixes amb totes les entitats, et quedes satisfeta de la convocatòria perquè ha gaire be vingut tothom! Menys l’entitat juvenil de la conselleria afectada, clar! Pot ser molt dur haver-te de donar la raó…

Satisfeta dels acords, satisfeta de la reacció de la comissió permanent, si, satisfeta. Ara falta veure cap on anirem i si tothom farà el que hem acordat o algú te més paraules que activitats, per ara tothom té el vot de confiança.

Satisfeta per la resta del cap de setmana, satisfeta de la nova gent coneguda i de veure sortir a la llum algunes coses que creia amagades…

Avui estic adormida, és dilluns, però començo la setmana satisfeta, intueixo que divendres la satisfacció tornarà amb més força…

Massa informació

Avui no passen les hores, fets que fan s’aturi el món, fets que fan que s’acceleri, sempre estem en un món de contradiccions, pot ser estic cansada, massa informació, tic tac, noves noticies, els porcs tenen grip, la crisis és galopant i ningú no troba la solució, perquè no agafen la grip els banquers, es clar! La grip dels porcs!

Seguim, noticies de caire personal que fan que la tristor vulgui sortir a guaitar pels ulls, moltes vegades, no entenc perquè ens compliquem, parlo amb la meva tristor, aquest no és motiu per sortir, hi ha moltes coses molt més tristes al món.

La tristor, assenteix, va a plorar pels i les morts i mortes de gana, per les guerres injustes per les famílies obreres que es veuen ofegades i no veuen llum, la meva tristor allà te un lloc on estar…

De sobte intenta sortir a la llum l’odi. No, odi, aquí, avui no es el teu lloc, lo personal no es pot odiar. Parlem, i decidim que anirà al lloc dels banquers, dels partits que promouen el bipartidisme, de les injustícies i dels i les polítics i polítiques que fan mala gestió… l’odi està ben entretingut.

L’amor avui no dona senyals de vida, però se que hi és, perquè si no sortiria la indignació. L’amor sempre hi és, el que passa és que es el més feble de tots, normalment tots els altres sentiments el protegeixen, van de la ma, darrerament no s’atreveix a sortir sol, encara que temps enrera ho va fer. Avui qui li dona la ma, es la incomprensió i la indignació. Avui és sent incomprès i està indignat, un sentiment ve donat per l’altre.

Parlo amb els tres, i li dic a la indignació que vagi a fer companyia a l’odi i a la incomprensió que faci el mateix amb la tristor…
L’amor avui queda a casa, seria bo que anés a fer una visita als altres sentiments, però avui, decidim descansar.. quedar-nos com estem, avui li faré companyia jo, i jo l’escoltaré… pot ser fa temps el tindria que haver escoltat… demà anirem a visitar als altres, els altres sentiments sense l’amor tampoc poden funcionar….

Menorca- Madrid- Menorca

Donat que els mitjans gaire be no mos fan cas, i que a jo personalment, me sembla súper interessant, vos deix amb sa foto d’en Miquel Meliá, regidor d’EM-EU a l’ajuntament de Sant Lluís, amb en Cayo Lara, coordinador de Izquierda Unida y Willy Meller, cap de llista a les eleccions Europees.

Aquesta foto va ser presa el passat cap de setmana a Madrid, on es va celebrar la trobada programàtica per a les eleccions europees, i també el Consell polític federal, del qual en Miquel Meliá es membre. Jo hi vaig participar a la comissió de Joventut, una experiència fantàstica el poder conèixer a companys i companyes joves d’altres federacions, un punt poder sortir de festa amb gent de IU, però be, açò és un altre tema.

Aquí teniu sa foto, on es veu que som un partit federalista, i que el coordinador general es de totes i tots. He tingut el plaer de xerrar amb en Cayo, demanar-li que vingui a Menorca i va dir que estaria encantat, així que, espero que en breu el tinguem per aquí…

Contradiccions

Rara, estranya, diferent, descol·locada…

Ahir vaig començar una nova etapa de la meva vida, una etapa desitjada, somniada, ahir vaig anar a viure sola.

I quan dic sola és sola. Des que em vaig anar a viure a Barcelona, sempre havia tingut la companyia, més o menys fidel del meu moix, en gris, i quan vaig arribar a Menorca, va començar a acompanyar-me en aquest camí que és la vida en Peque. En Peque… fidel, amorós, comprensiu, de vegades he dit que era "l’home de la meva vida"….

Ahir me vaig haver d’acomiadar dels dos, ahir va ser el dia de les contradiccions, per fi viuré sola, però m’he d’allunyar dels meus companys de viatge fins ara. On estic no puc tenir animals, a més, amb el ritme de vida que duc darrerament és molt complicat poder atendre’ls com és mereixen. Segueixo cercant casa per en Peque, una casa on l’atenguin, tinguin cura d’ell i lo més important, que em deixin anar a veure’l. Jo em seguiré fent càrrec de les despeses que generi…

Be, aquesta nit a estat una nit estranya, una nit de soledat desitjada, però també ha estat una nit d’enyorança, un despertar de vistes i sorolls impressionants, la mar, ses maresmes…però també de cercar el bon dia dels meus companys….
Per sort sempre tot està en moviment, res és estàtic, així que anirem veient per on me du ara el camí, una nova etapa, un nou temps, unes noves sensacions, però avui estic rara….

No us ho podeu perdre